dimecres, 16 de gener de 2008
> Coratge, Ibarretxe
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
El lehendakari Ibarretxe remarca més bé que ningú els contrasentits, els temors i les obsessions dels polítics i dels jutges espanyols pel que fa a Euskadi. Ho va tornar a demostrar en l'entrevista amb Mònica Terribas, que TV3 va emetre dilluns a la nit. Impressionant, Ibarretxe. Admirable la lucidesa en l'anàlisi de la situació, la claredat de conceptes, la diafanitat del que proposa, el que diu de les relacions entre Euskadi i Espanya, el que diu d'ETA, el criteri veritablement democràtic i nacional que fonamenta els seus punts de vista. Tant de bo el nacionalisme català tingués un líder amb unes idees tan precises i uns horitzons propers tan ben definits. Un dels problemes principals del nacionalisme català, ara mateix, és la manca de lideratge. No hi ha un líder amb prou carisma, amb capacitat per proposar un projecte polític que sigui atrevit i possible alhora, un projecte que sàpiga recollir i encaminar el capital d'il·lusió que encara genera el catalanisme. Aquestes eleccions del març, a les quals els partits donen tanta importància perquè d'això viuen, d'il·lusió no en provoquen gens. La il·lusió es concentra en les manifestacions pel dret a decidir i en els centenars de milers de catalans que potser no han sortit mai a manifestar-se però que voldrien poder exercir aquest dret. Per ara, però, no ha sorgit un líder que assumeixi, interpreti i unifiqui aquesta veu que se sent en la societat catalana. Un líder que, mitjançant l'acció política, li doni forma, sentit i projecció. I això es troba a faltar. Ibarretxe diu que el dia 25 d'octubre d'aquest any, a dos quarts de deu del matí, anirà a votar en la consulta popular que ell mateix pensa convocar. Té clares les fites concretes i el calendari. D'aquestes fites, enguany n'hi ha dues de previstes i el procés es conclou el 2010, d'aquí a dos anys. Ibarretxe té en contra la política, la justícia i la premsa espanyoles, naturalment, però amb això ja s'hi compta. L'única contribució que podem fer de Catalunya estant és encoratjar el lehendakari, desitjar que se'n surti. I a veure què passa.
|
)
