Un gran obstacle per a moltes persones que voldrien desplaçar-se en bicicleta és la poca comoditat a l'hora d'aparcar. No pot ser que la gent no tingui cap altre remei que guardar la bicicleta al balcó del seu cinquè pis. Això passa a Sant Boi de Llobregat, on visc, i segur que en molts més llocs. Quan pensa posar-hi remei, l'Ajuntament? Tots els ajuntaments dels municipis catalans haurien d'haver implantat ja fa temps aparcaments per a bicicletes, subterranis i vigilats; els mateixos dels cotxes i de les motos compartint l'espai, que, en el cas de la bicicleta, és encara més reduït. Per tant, on és el problema? I per què no hi són, aquests aparcaments, excepte a Barcelona i en alguns altre lloc comptat? I no parlem de la falta d'aparcaments del tipus U invertida a les places i llocs públics. Quan seran a tot arreu?

No és gens estrany, el gran èxit de Bicing en tot aquest context mancat d'infraestructures mínimes de molt baix cost i que, sens dubte, necessita la bicicleta. És evident que cal millorar aquest sistema, resolent-ne algun problema tècnic important, i estendre'l per tots els municipis. Això sí, sempre acompanyat de les infraestructures mínimes que ajudin a circular en bicicleta amb prou seguretat. Cap Ajuntament no pot posar l'excusa de no voler promoure la bicicleta dient que falten infraestructures bàsiques. Si no hi són, cal fer-ne. Ja s'ha dit en aquesta carta que no són pas tan costoses. I tampoc pot ser que el Bicing sigui l'única manera de potenciar aquest vehicle. Hi ha gent que vol continuar tenint la pròpia bicicleta i un lloc digne on aparcar-la amb la mateixa seguretat que la resta de vehicles.

Finalment, si promoure l'ús de la bicicleta s'acaba convertint en paraules com ara «vés amb bici i atura el canvi climàtic!», semblarà senzillament un eslògan purament electoralista, i, d'això, la ciutadania ja comença a estar-ne força tipa.