divendres, 11 de gener de 2008
> Una solució que no és nova: el cas de Mallorca
G. MORENO.
L'enviament d'aigua de l'Ebre amb vaixells no és una idea nova. A finals dels anys 70, l'expansió del complex petroquímic de Tarragona havia esgotat els aqüífers, i les indústries van decidir portar-hi aigua en vaixells i en tren. La població, a més, tenia greus problemes de quantitat i qualitat de l'aigua, i la situació va afavorir l'aprovació de la llei 18/1981, origen del minitransvasament al Camp de Tarragona. Més endavant, el govern balear del PP va iniciar l'operació Vaixell al juny del 1995, que preveia transportar set hectòmetres cúbics anuals a Mallorca, durant tres anys. El servei es feia amb el vaixell Móstoles, i costava cada dia uns 42.000 euros. L'operació Vaixell sempre va estar envoltada de polèmica, sobretot perquè l'aigua dels primers viatges es va haver de llençar al mar, ja que el seu mal gust hi va revelar la presència de substàncies tòxiques provinents de la pintura amb què s'havien recobert els dipòsits del vaixell. La mobilització de l'antiga Coordinadora Antitransvasament de les Terres de l'Ebre, aliada amb el moviment veïnal de Mallorca, va aconseguir que el servei s'interrompés dos anys després.
|
