Els Verds-Alternativa Verda han portat a terme una campanya a Catalunya, Aragó i a la resta d'autonomies, amb el suport de Los Verdes de Aragón y ecologistes d'Euskadi, per reclamar la sostenibilitat del cicle de l'alumini. Hem exigit a les entitats públiques el reciclatge de les escòries alumíniques de segona fosa. Aquestes escòries són produïdes per empreses que recuperen l'alumini de la ferralla mitjançant el procés de fosa amb sals. Les escòries a les quals ens referim són altament tòxiques. Els seus efectes sobre la salut de les persones i el medi ambient són greus ja que generen amoníac, àcid sulfhídric i fluorhídric i altres productes verinosos, i reaccionen de forma explosiva amb l'aigua.

El novembre de 1997 vàrem denunciar l'entrada d'aquestes escòries a l'abocador de Can Matas, als Hostalets de Pierola, i al mateix temps ens vàrem oposar que el Departament de Medi Ambient autoritzés abocadors específics per a aquests residus a Albons (Baix Empordà) i a Seròs (Segrià). Fruit de les mobilitzacions i del suport de la Unió de Pagesos vàrem aconseguir que el conseller Felip Puig desautoritzés aquelles instal·lacions amb resolucions fetes públiques el 24 de gener (Albons) i el 2 de març (Seròs) de l'any 2000. Seguidament iniciàrem una campanya exigint el reciclatge de les més de 50.000 tones que anualment es produïen a Catalunya. La concertació i el diàleg van permetre que el 6 de setembre de 2004 el gerent de l'Agència de Residus, Manel Hernández, anul·lés les fitxes d'acceptació de les empreses productores per dipositar aquestes escòries a l'abocador de residus especials de Can Palà a Castellolí. En les nostres indagacions, sempre difícils a causa del secret empresarial, hi havia més de cent mil tones que mai vàrem aconseguir saber on s'havien abocat (altres milers s'abocaren a diverses poblacions de Castelló de la Plana, a Santa Margarida i els Monjos i en marges del Maresme).

No ha estat fins fa poc que, advertits per veïns i ecologistes de Cerdanyola, hem pogut confirmar que l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus havia autoritzat el 25 de maig de 1989, de forma «excepcional» i «provisional», l'abocament de 10.000 tones d'escòries a l'antic abocador, avui «segellat», de Can Planas, entre el cementiri i el Castell de Cerdanyola. Es llençaren aquests residus altament tòxics sense cap mena de protecció ni cap tipus d'impermeabilització en uns terrenys d'argiles no compactes. De 1989 a 1995 se n'hi varen abocar 118.000 tones barrejades amb terres i residus urbans que, molt probablement, hauran contaminat pous i capes freàtiques.

Ara, sobre aquest terreny contaminat, al costat de l'AP-7, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola i l'Institut Català del Sòl hi volen construir 3.540 habitatges socials, equipaments i un parc. Nosaltres i altres entitats cíviques del municipi considerem que abans d'urbanitzar cal una actuació urgent per extreure del subsòl aquests residus i que s'analitzin els efectes contaminants que s'han provocat durant els darrers anys sobre els aqüífers, els cultius i la salut de les persones.

Informats pel director del consorci, Miquel Sodupe, que la societat basca IDOM prepara un estudi a fons sobre el tema, li hem requerit transparència en els resultats dels laboratoris. La nova legislació sobre anàlisis obliga a tenir en compte l'impacte al llarg de tot el seu període de vida.

Sense voler desvirtuar aquest treball científic entenem que la millor manera de tranquil·litzar la població i els futurs habitants del Centre Direccional seria localitzar i retirar aquestes escòries i, si es troben en condicions fisicoquímiques, reciclar-les o abocar-les novament en una instal·lació especial com la de Can Palà.

La problemàtica, doncs, del cicle de l'alumini torna després que totes les empreses catalanes que produeixen aquests residus actualment els reciclin, essent Catalunya una de les autonomies pioneres a fer-ho. Ara, l'Ajuntament de Cerdanyola, controlat pels ecosocialistes d'ICV, té l'ocasió d'aturar els forts interessos econòmics i especulatius que reclamen urgentment urbanitzar sobre l'abocador «segellat». Curiosament els mateixos que varen fer el negoci de transportar les escòries tòxiques ara opten a conquerir el pastís immobiliari. Esperem que els «verds» que governen Cerdanyola posin seny i ordre i no optin per deixar enterrats aquests perills. S'hi juguen la coherència política.