L'amistat amb la Maite ve de nits compartides sota el cel de Pineta, quan alguns ens dedicàvem a la política clandestina. Anys i panys de coneixement mutu; moltes cròniques del passat, que tenim més que no pas futur. Un futur que l'alcaldessa vol arrodonir en l'estada al balneari daurat del Senat.

La fi de la seva trajectòria en el govern municipal era cantada. Des la davallada en les darreres municipals, Nicaragua apostava per un canvi, substitució que volia fer de forma ordenada i evitant les crisis que freqüentment alteren la quotidianitat de l'agrupació socialista. L'engranatge exigia un doblet: la sortida de l'alcaldessa i l'elecció del substitut. Ara, la primera part s'ha activat i Arqué es mostra permeable als desitjos de l'aparell del partit i en la seva disposició troba el premi d'una prejubilació senatorial; sempre que l'elector sigui mínimament fidel al vot consolidat al Senat.

De tot, cal valorar que amb Maite Arqué abandona l'últim dinosaure del consistori –fent servir el terme en el sentit més afectiu, quasi com dinosaure de peluix–, la darrera de la històrica collita del 1979, la que guanyà els ajuntaments democràtics a la fi de la dictadura i es féu càrrec de la cosa pública amb més voluntat que preparació. Després, quasi sempre amb els vents a favor, Arqué anà sobrevivint al desert i a la glòria, fins a convertir-se en l'elegida per refer la mala imatge de les darreries de l'alcalde Blanch i portar l'alcaldia a una etapa de transició de la transició. Nou anys com a alcaldessa tanquen el bagatge de la darrera supervivent d'una política tremendament encisadora, abans que es convertís en un feixuc politiqueig. Molt més professionalitzats i amb claus diferents, els nous municipalistes poc tenen a veure amb el que fou la collita de fa vint-i-nou anys, gent amb unes maneres de què la Maite mai no es desempallegà del tot.

Amb Maite Arqué fineix la transició municipal badalonina, encara que en alguns despatxos s'aferren els darrers càrrecs de confiança, en virtut de dubtoses confiances. Però el camí s'ha desembrollat i el futur, per a bé i per a mal, convida a un estil diferent. Des de la poltrona avellutada de Madrid, la Maite podrà contemplar la Badalona del 2008 i pensar en la ciutat del 1979, una urbs que ha canviat, i molt, però pagant el preu del desencís. El futur serà millor, o no, però ara i aquí ens costa fer balanç desapassionat dels seus anys de dedicació a la política ciutadana.