El cicle de Maite Arqué s'ha acabat. De fet, va entrar a la fase final a les acaballes del mandat anterior, i el resultat de les municipals del 2007 va confirmar que l'efecte de «l'alcaldessa pròxima als ciutadans» no podia durar quatre anys més. Ha estat un periple llarg, que Maite Arqué iniciava a l'Ajuntament el 1979 i que clourà havent estat la persona que més anys ha exercit un càrrec electe a la Casa de la Vila: 28 anys i escaig; els últims vuit (i escaig) tenint la vara d'alcaldessa, cosa que li ha donat punts de vida política extra, en un panorama que ha anat jubilant totes les persones que van protagonitzar la transició.
El relleu fa temps que s'ha preparat. Maite Arqué ja va ser substituïda en els càrrecs principals que ocupava a les administracions supramunicipals; se la va deixar sense baluards al consistori, tot enviant Eduard Tortajada a un exili daurat, i es va refermar el paper decisiu al govern de l'home de Nicaragua a Badalona, el regidor d'Urbanisme, tinent d'alcalde, primer secretari del PSC badaloní i artífex del pacte tripartit amb Convergència i Esquerra, Jordi Serra. El futur alcalde. A canvi, a Maite Arqué se li ha concedit una sortida elegant (i generosa), curiosament la mateixa que va rebutjar Joan Blanch: ocupar un lloc al Senat.
L'etapa de Maite Arqué no serà recordada per l'assoliment de grans fites urbanístiques, malgrat que sota la seva batuta s'ha construït el port. Arqué podria gallejar d'haver fet realitat el somni urbanístic més antic de la ciutat –ja el reclamaven els pescadors a finals del segle XIX–, però per algun motiu que no s'entén, els socialistes no en presumeixen. En canvi, serà recordada per haver convertit la presidència de la corporació municipal en una figura amable. L'alcalde abans es deia Blanch; aquests anys s'ha dit Maite. Aquesta proximitat física als ciutadans –que li va valdre dels seus oponents el sobrenom de «l'alcaldessa dels petons i les abraçades»– li ha comportat haver hagut d'adquirir compromisos a vegades contradictoris per tenir tothom content. I ja se sap que quan es vol fer tothom feliç la majoria acaben enfadats.
Ha estat una llarga etapa de transició que ha servit per humanitzar la figura de l'alcalde a Badalona i per pacificar el partit (tot i que altres elements han influït més a esmorteir les lluites al PSC). Ara toca un perfil més tècnic, que escolti els veïns però que, sobretot, executi obra de govern. Serra és l'home.
