El secretari d'estat d'Energia va anunciar ahir que el govern espanyol i el francès han arribat finalment a un acord sobre la interconnexió elèctrica i que el traçat de la línia de 400 kV passarà per la Jonquera i el Pertús. Aquesta era una decisió anunciada feia temps (a hores d'ara la gran discussió ja no era la necessitat de la línia sinó la de saber per on passaria) que continua dividint el territori entre partidaris i detractors. En tot cas, caldrà veure primer si dijous, durant la cimera hispanofrancesa, es confirma l'anunci fet pel secretari d'estat, al qual cal afegir dues reflexions d'urgència: la primera, que la decisió s'ha pres abans que el mediador europeu, Mario Monti, hagi fet públic el seu informe sobre el cas; i, la segona, que es fa en plena precampanya electoral. Sense oblidar que va ser justament l'argument de l'ambient preelectoral a França el que va fer que, mesos enrere, es deixés sobre la taula qualsevol decisió sobre la línia.

Les decisions sobre la línia s'han allargat innecessàriament mesos i anys. Els arguments de defensors i detractors s'han exposat reiteradament i les posicions s'han mantingut gairebé inalterables des del primer dia. L'anunci d'ahir és un pas més cap a una interconnexió sembla que ja decidida fa mesos (les obres a la Selva ja havien de començar d'aquí a pocs dies independentment de l'acord entre els dos estats) però que ara l'Estat ha d'explicar amb més detall.

I, tot i que sembli una contradicció, de la mateixa manera que a l'Estat (i al govern català de retruc) se li ha de retreure la seva dilació en el tema –sinònim segurament de flaquesa política–, el cert és que quan ara es pronuncia ho fa amb precipitació: queden pendents encara molts detalls –com el gens menor de saber si se'n soterrarà o no algun tram– i, en canvi, ja s'anuncia que estarà enllestida el 2012. I aquesta cançó ja ens la sabem.