dimecres, 9 de gener de 2008
> Botiguers
de set en set
JOAN VENTURA.
Conscientment no he anat mai de rebaixes. Tinc la sensació que venen duros a quatre peles, i després de la desmesura nadalenca és gairebé un suïcidi econòmic acabar de buidar la butxaca amb alguna peça de roba que no ens fa cap falta. Les rebaixes d'estiu són diferents, perquè encara no hem dilapidat el saldo amb les vacances, tot i que ha de costar comprar coses que són fora de temporada i que no ens podrem posar fins a l'hivern vinent! Poc amic, doncs, dels descomptes incomparables i de les ofertes increïbles, és evident que tampoc no sóc un comprador compulsiu, més aviat sóc un client que vol anar al gra, que té la paciència justa per esperar i que valora enormement que quan entra en un comerç o una botiga hi hagi algú que li faci cas i li sàpiga contestar en català les preguntes senzilles o pràctiques que li pugui fer. Tot això i més, he trobat aquests dies de compres compulsives a les botigues de Girona, com m'imagino que passa en les de tots els pobles de Catalunya. No cal anar a les grans superfícies per trobar aquell electrodomèstic, ni aquella joguina, ni la darrera andròmina. Els preus són pràcticament els mateixos. S'han de fer poques cues. Et tracten amb amabilitat i és gent que sap de què parla. T'emboliquen els paquets amb professionalitat. I si tens cap problema amb les compres, pots tornar-hi tranquil·lament que t'hi estaran, perquè han segellat la garantia, perquè t'han explicat el barem de preus, i perquè acabaràs sent un bon parroquià.
|
