He passat tants anys predicant en el desert de la civilitat, que, sense adonar-me'n, m'he anat convertint en una mena de ximple il·luminat, d'aquells que fan escapar alguna rialleta per sota el nas quan hom se'ls troba engaltant sermons a les pobres víctimes que ha atrapat desprevingudes. Ni ho recordo, ja, quantes males estones he fet passar als que m'acompanyaven, quan m'agafava un dels meus rampells i les emprenia amb algun malvat llançador de llaunes buides o una pèrfida escopidora de pellofes de pipes. Per no parlar dels cagagossos, els pixaparets, les colles picamans, les discoteques amb rodes, els buidacendrers, els regaplantes i tota aquella fauna exuberant que tant prolifera per tota la ciutat.

He de dir que encara no m'han fet mai una cara nova, però reconec que, de vegades, poc me n'ha faltat. Tot i així, hi torno. És allò del risc i l'adrenalina i la ximplesa d'un pobre foll. Doncs bé, darrerament estic molt preocupat. Vaig saber que es començava a escriure un nou codi que pretén deixar-me sense la croada particular i em van agafar tots els mals. He volgut conèixer de primera mà la nova ordenança de civisme i he quedat garratibat i completament abatut.

A tres mil de l'ala l'escopinada, una bossa de pipes en un banc de la Rambla pot sortir per una autèntica milionada. Això no ho pot superar ningú. Ni jo! Estic acabat del tot. Hauré de canviar de dèria. Sort que encara em queda el PP!