El president de la Generalitat, José Montilla, va afrontar divendres una entrevista amb set periodistes atípics: sis estudiants que fan 4t d'ESO a l'IES Celrà. Els adolescents, de 15 anys, participaven en el programa Xq?, de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, i van traslladar-li diverses qüestions sobre el model educatiu català i l'actualitat política. Els alumnes van obrir foc amb la paritat. Per Montilla, era estranya, la proporció de sis noies i un noi dels alumnes. Però tampoc no va obviar que en algunes empreses passa a l'inrevés i les dones no arriben ni al 20%. Montilla va celebrar que les eleccions del 9-M siguin les primeres amb llistes paritàries per llei, ja que això garantirà la representativitat de la societat real al Congrés. Això sí, Montilla va reconèixer: «Ara les dones sou més llançades, potser.» Cap dels alumnes no pensa dedicar-se a la política professional. Però el president Montilla va replicar que ell tampoc s'ho pensava quan tenia la seva edat, i va matisar que, per ell, la política és més dedicació que professió. «Vaig començar quan no hi havia llibertat ni càrrecs –els va dir–, però sí que hi havia garrotades.» Respecte als sous elevats que cobren els polítics, Montilla va dir que no es considera «mal pagat» i «ningú es dedica a la política per guanyar diners». Però també va dir que coneix «molts casos de gent que guanyava més quartos a l'empresa privada».

CAP A LA INTERDEPENDÈNCIA
La Núria, una de les estudiants, va demanar al president de la Generalitat que fes un «balanç d'avantatges i inconvenients de la independència de Catalunya». Montilla va respondre des de l'òptica que no és independentista. Ara bé, sí que va dir que és «partidari que Catalunya tingui una quota d'autogovern més gran que l'actual». I va afegir-hi: «Sóc de l'opinió que aquelles coses que podem fer nosaltres, sense els altres, les hem de fer nosaltres.» Però el president de la Generalitat creu que en un moment en què desapareixen fronteres, monedes i exèrcits, «cada vegada hi ha més interdependències», i la independència va en sentit contrari. La Laia, tot i que encara no pot votar, es va interessar pel percentatge creixent d'abstencionistes i de vots en blanc. Per Montilla, només la segona opció denota clarament un «càstig», perquè hi ha abstencionistes que «se'n van a la platja» perquè «ja els va bé el que hi ha». Respecte a les manifestacions, Montilla creu que cal escoltar-les, perquè són «expressions legítimes de rebuig». I fa còmplices els mitjans de comunicació de l'increment de la indiferència i l'abstenció, perquè «les coses positives normalment no són notícia» i no facilita que els polítics i la gent connectin.

EL TOTXO DE L'EDUCACIÓ
Els estudiants van deixar les preguntes d'educació per al final de l'entrevista. I en una de les qüestions, l'Alba es va queixar que a l'IES Celrà fa tres anys que hi ha alumnes en barracons de segona mà, on «fa fred a l'hivern, calor a l'estiu i hi ha goteres». La resposta de Montilla va començar amb el balanç de 50 centres nous, 60 ampliacions i 50 escoles més en projecte per al pròxim curs, amb una inversió prevista de 180 milions d'euros. El president els va recordar que, després d'anys en què calia tancar escoles per falta d'alumnes, aquest curs l'han començat 31.000 estudiants més. I per això «és normal que hi hagi aules prefabricades», que «tenen caràcter provisional».