dilluns, 7 de gener de 2008
> Desperts
de set en set
MARTÍ AYATS.
Somiar no és un exercici tan innocu com sembla. Quants dels que confien que un somni es farà realitat aconsegueixen finalment el seu objectiu? Vist com es queixa la gent de tot, com esbufeguem la majoria per la pujada de preus i indicadors varis (com ara les grans despeses en els jocs d'atzar, per exemple), no sembla que en termes absoluts es pugui dir que són massa els afortunats que obtenen premi. Així que els que cada nit us poseu al llit imaginant que la vida us canviarà i creieu que per somiar no es perd res, aneu alerta, perquè no és veritat. El primer error se sol cometre quan es fixa l'objectiu del somni. Tenim la tendència, com que estem parlant d'una representació ideal d'allò que es vol realitzar o es desitja, d'aplicar la política de «tant per tant, sabates grosses». Si ens aventurem a somiar, ho hem de fer amb una certa racionalitat, encara que sembli una contradicció, per tenir més possibilitats d'èxit. Com més alt piquem, més probable és el fracàs, i per tant més amarga s'ens farà l'existència fora d'aquesta il·lusió creada. Un segon error neix d'una suposada capacitat de motivació, d'una capacitat de resistència associada a l'efecte de somiar com a bàlsam per afrontar el dia a dia. Però el cert és que, com més siguem els que somiem i més ens concentrem en el somni, més ens allunyarem de la realitat, que és la que vivim, i que continuarà sense ser el que volem. Perquè si ho fos, ja no ens faria falta somiar. Cal estar desperts.
|
