Esperonats pel Vaticà, que s'intitula «estat» però que vulnera la regla primera dels tractats entre països que és no interferir en les regles internes dels altres, plantegen quelcom més que reivindicacions sobre lleis establertes en un estat sobirà: no són cap partit polític, però intenten afavorir-ne clarament un que està a l'oposició; van viure feliços amb la dictadura i pretenen recuperar un estatus que per anacronismes i falta de modernitat ells mateixos han perdut.

Què passaria si els retiressin totes les ajudes, incloent-hi la creueta a les declaracions de l'IRPF que altres comunitats religioses no tenen? I si, com en un país veí, els expropiessin i nacionalitzessin tots els béns, que al cap i a la fi no han pagat mai i han estat la base de les seves riqueses amb les vendes a l'exterior de cultura i patrimoni del país?

Espanya té en la capellaneria, amb significatives excepcions, un dels pitjors reptes. Jo sóc creient, però no tinc el més mínim respecte per la capellaneria d'avui dia. S'intitulen representants de Déu, i no saben separar el que és la religió de la política. Esperem que no els tremoli el pols, als polítics, a l'hora de posar fi a aquesta situació.