dissabte, 5 de gener de 2008
> Un moment clau per impulsar l'ús del català en els DVD
Una part important de la població de Catalunya no té la possibilitat de gaudir d'una pel·lícula en la versió original, que és com va ser concebuda, escrita i interpretada; senzillament perquè quan va ser el moment es va apostar per la cultura del doblatge. Així, les sales dedicades a la versió original es poden contar amb els dits. Posats a renunciar a aquests matisos, el cinema en un país normalitzat com a mínim s'hauria de poder veure en la llengua pròpia, però això també és una excepció a Catalunya. La presència del català en les sales és mínima, de manera que una possibilitat és renunciar una mica (o força) més i esperar a la sortida en DVD del film en qüestió. Com que aquesta tecnologia suporta diferents pistes d'àudio, l'idioma triat ja queda a la disposició del consumidor, però no sempre és així. De fet, només la meitat de les pel·lícules que s'estrenen comercialment al país incorporen l'opció del català en la versió en vídeo. Per tant, el got es podria veure mig buit, però hem de tenir en compte que el Servei Català del Doblatge –que facilita aquestes dades perquè és l'encarregat de doblar els llargmetratges aprofitant les infraestructures de TV3– es va crear el 2005 i ja ha experimentat una progressió força notable. Així, val la pena veure el got mig ple i pensar que en els pròxims anys continuarà ampliant el seu abast fins a convèncer totes les distribuïdores d'aquesta necessitat i doblar el 100% dels films. És important que ho faci ara, ja que el sector del DVD viu moments convulsos amb la lluita entre els dos formats d'alta definició i amb la distribució de pel·lícules per la xarxa de manera legal en un horitzó cada cop més proper (i lògicament, pràcticament la desaparició dels videoclubs). Cal que l'idioma tingui una posició consolidada amb què ja no s'hagi de renunciar més. Una posició que, recordem-ho, no deixaria de ser la més absoluta de les normalitats.
|
