dissabte, 5 de gener de 2008
> «És com la cançó: ‘La vida sigue igual'»
A.M..
Vilanova i la Geltrú
|
La Míriam Altea va perdre ahir la possibilitat d'aconseguir una feina, i la paciència. Va sortir a dos quarts de nou del matí de l'estació de Calafell per anar a una entrevista de treball a Barcelona, va arribar tard i després va haver d'anar fins a Vilanova i la Geltrú, ja de tornada, per esperar un altre comboi que la portés a casa. En total, va estar-se més de tres hores per fer el camí d'anada i tornada. «Almenys m'han permès fer l'entrevista de feina dilluns», va dir mig resignada. La Míriam ho explicava a l'estació de Vilanova a les dotze del migdia, quan estava a punt d'agafar el tren en direcció a Sant Vicenç de Calders. Feia més de tres quarts d'hora que s'esperava allà per agafar el comboi. La Rosa Maria Castellet i l'Amparo Gandia feien temps, també, per pujar al tren i baixar a Calafell. Venien de Barcelona, havien pujat en un tren que «en teoria» els duia a Sant Vicenç, però els havien fet baixar a Vilanova. A tres quarts menys cinc de deu sortien de Barcelona i eren les dotze quan agafaven el tren. Castellet deia que, tot i el canvi d'any, «això és com la cançó de Julio Iglesias: La vida sigue igual». Al seu costat, un usuari del Prat remugava: «Tenim una estació internacional, però per anar cada dia a Sant Vicenç s'ha de fer transbordament. És increïble.»
|
)
