El cuc en qüestió és tan fugisser que mai no se n'ha capturat cap exemplar sencer, tot i que té unes dimensions considerables, que poden sobrepassar el mig metre, i és força abundant a la nostra zona. El nombre cada cop més creixent de submarinistes ha servit per anar constatant darrerament la presència abundant del cuc en el litoral ibèric mediterrani, principalment a la costa catalana. Quan en el segona meitat de la dècada dels noranta Martín va iniciar les seves investigacions sobre el cuc, va copsar-ne de seguida les peculiaritats, i el fet de trobar una població estable davant mateix del CEAB, al delta del Tordera, el va fer decidir a investigar-lo a fons. Tot i agrupar-lo científicament en el grup dels poliquets, a la família dels Chaetopteridae i al gènere Mesochaetopterus, la seva filiació específica va resultat impossible de definir en primera instància.

Amb els anys el doctor Martín va aconseguir recollir prou material d'estudi que confirmava que aquesta nova espècie no s'assemblava a res conegut fins ara, i el 2004 es va fer una xerrada en un congrés d'especialistes en cucs marins a Madrid en què el cuc va ser l'estrella i fins i tot va ser escollit com a logotip.

Aquest cuc és un organisme filtrador. És a dir, utilitza el seu parell de tentacles com una mena de trampa per recollir les partícules que suren a l'aigua i acostar-se-les a la boca. Aquests tentacles tenen una coloració peculiar, formada per una sèrie de bandes negres, blanques i vermelles. Viu amb el cos enterrat a la sorra, dins d'un tub fet de granets de sorra enganxats els uns als altres. Aquest tub s'endinsa a la sorra més de dos metres i mig, i és una peça essencial per a la supervivència del cuc, ja que s'hi amaga en el punt més fondo quan sent una petita turbulència.