El director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, Daniel Martín, ha elaborat una hipòtesi que explica perquè «una espècie tan gran i abundant no s'havia trobat fins ara en un dels mars més estudiats del planeta». Martín destaca, en primer lloc, que les eines més habituals per estudiar els fons sorrencs no són els d'observació directa (com ara la immersió en escafandra autònoma, la fotografia o el vídeo submarí), sinó els indirectes, com ara la draga. Martín explica que quan la draga arriba al fons, amb les dues culleres obertes, dóna un fort cop a la superfície abans de tancar-se. És aleshores quan el cuc nota la vibració del cop i interpreta que s'acosta un problema. A l'hora que sent la vibració, el cuc s'amaga ràpidament dins del tub de sorra que té construït. Aquesta reacció és tan ràpida que abans que la draga es tanqui el cuc, sa i estalvi, ja és a l'interior més fondo del tub.

FONS POC ATRACTIUS
Una altra causa de la desconeixença del cuc és, segons Martín, que «els fons sorrencs no són, ni de bon tros, tan atractius per als submarinistes com els rocosos, els quals han concentrat tradicionalment la major part de les activitats d'immersió». Tot i això, remarca Martín, en els darrers anys hi ha hagut un auge del submarinisme. «L'augment de submarinistes i la seva curiositat naturalista ha estat el detonant» de la descoberta de la nova espècie.