dilluns, 31 de desembre de 2007
> Pobresa progressiva
la galeria
JOSEP M. LOSTE.
En aquestes dates, de gran exaltació consumista, és adient parlar de pobresa. Fins i tot, en aquest darrer dia de l'any, hi ha individus que faran un dispendi més elevat que el que puguin fer alguns ésser humans durant tot un any. Això és prepotència social en estat pur, semblant a la prepotència abassegadora dels 4x4. De tota manera, el problema de la pobresa és ideològic, és de naturalesa política. Cal saber que amb només un 1% del pressupost de la Generalitat n'hi hauria prou per reduir a la meitat el nombre de persones que viuen en una situació de pobresa extrema a Catalunya; tot i que amb un polsim de racionalitat en les nostres formes de vida –imposades pel postmodernisme plutocràtic– també evitaríem molta pobresa emergent i progressiva que frustra la vida de molts ciutadans anònims. Bé prou això es notarà amb força, a casa nostra, desprès de Reis. No hi ha dubte que aquella dita, tan nostrada i ben trobada de «no estirar més el braç que la màniga» defineix a la perfecció el que s'hauria de fer i no es fa. De fet, una de les causes fonamentals de la crisi actual és l'abús general d'una capacitat adquisitiva que no és real, que no es posseeix; sobretot per adquirir dos elements que produeixin molta distorsió, social, econòmica i psíquica, al nostre país: l'habitatge i el cotxe. Ara i aquí impera una absoluta manca de didàctica ciutadana, per part dels poders públics, caldria actuar de la següent manera: sí al consum, no al consumisme.
|
