No hi ha dubte que el sobiranisme protagonitzarà les taules de debat en aquest futur proper català. Des de fa un cert temps, les plataformes sobiranistes han clavat els seus penons ben endins de la terra, aprofitant el descontentament de la gent del país i la constatació de la llunyania de l'administració estatal al fet català. Pel que fa a la resta, fins els socialistes d'aquests verals es veuen obligats a fer lectures més nacionalistes, sense ser-ho, i a apuntar solucions federals i reivindicacions autonòmiques. Mentrestant, en un horitzó no gens llunyà, els independentistes també volen dir-hi la seva.

No és gens estrany que aquesta darrera setmana tres significatius líders catalans n'hagin parlat. El primer ha estat Duran i Lleida, en clau interna i per marcar terreny en el debat de la pròpia coalició quan s'ha d'elegir el número dos per anar a Madrid. Duran ha refusat els afanys independentistes d'un sector convergent, fent pública l'explicitació que per a ell «l'independentisme no és la via de futur, ja que només pot aportar frustracions», i que ell té «l'obligació de convèncer els ciutadans que la independència no és la via per a Catalunya», tot i reconeixent el clima d'indignació que pot influir en els sentiments dels catalans, produït per la manca d'atenció del govern espanyol als problemes del país. Duran aposta a favor del centre polític, de la col·laboració amb els governs espanyols i de barrar el pas a la línia més sobiranista de la coalició.

D'altra banda, el president Montilla va aprofitar l'ofrena floral a la tomba del president Macià per reivindicar-ne la personalitat i el que significa de guia per impulsar la defensa de Catalunya i consolidar «les institucions i l'autogovern». I encara, José Montilla expressava que «el pensament de Macià, la seva trajectòria i la seva memòria ens han de servir per reafirmar-nos en les nostres conviccions i objectius». Segur que les paraules de l'actual president tenen tot el valor d'un apropament, moderat però real, a una línia més nacionalista.

Finalment, Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, també hi ha dit la seva, i ha apostat per reforçar la línia federal d'un estat amb «diferents realitats nacionals», perquè reconeix la poca sensibilitat de Madrid, fins i tot de Rodríguez Zapatero, per l'opció federal. Iceta no es mostra partidari de la independència i reclama un pacte amb l'Estat a partir de la realitat catalana. Tot, tres declaracions importants en el debat sobiranista català, una discussió que sembla imparable i que pot obligar a fer moltes definicions en aquests setanta dies que ens separen de les eleccions generals. Potser les aportacions dels polítics a aquest debat decidiran molts vots en la consulta del 9 de març.