Els pactes després de les eleccions municipals van configurar una majoria mai vista en el govern de Badalona: PSC-CiU-ERC. Del tripartit que havia conduït el destí de la ciutat els quatre anys anteriors en quedava descavalcat Iniciativa. Els socialistes optaven per pactar amb els nacionalistes per dues raons: primer, perquè ICV pretenia obtenir moltes contrapartides dels socialistes malgrat haver punxat respecte de les seves expectatives, i aquesta era una posició que el PSC no podia tolerar; segon, per la falta de sintonia entre el pròxim alcalde (el socialista Jordi Serra) i la gent d'Iniciativa. De fet, les motivacions personals sempre manen més que les polítiques... Iniciativa va quedar descol·locada: no podia acceptar cap pacte que inclogués Convergència (problemes de l'ortodòxia), però només s'havia preparat per governar. De la nit al dia a l'oposició, amb tot el que això comporta...

Iniciativa, s'ha anat veient els darrers mesos, ha optat per fer una oposició de trinxera, de resistència total; cosa que comporta oposar-se sistemàticament a tot, ni que això signifiqui entrar en contradicció amb els propis plans aprovats o elaborats quan s'estava en el govern. Resistir significa, també, mobilitzar; recuperant el terreny perdut en les associacions de veïns. El darrer episodi s'ha viscut a l'associació de veïns del Centre, que Iniciativa ha optat per rebentar amb motiu de la remodelació de l'Illa Fradera (i de passada han aclarit algun tema pendent).

És precisament el projecte d'Illa Fradera el que millor il·lustra la línia que pensa seguir la formació ecosocialista. Molt de soroll al carrer (tot i que en el darrer ple el soroll eren una dotzena de persones), pancartes als balcons i un intent desesperat d'aturar el projecte del govern, recuperant la dialèctica Trafalgar i amenaçant de moure els seus ressorts en el govern de la Generalitat. Diran el que vulguin, però no poden negar que aquest cop el govern ha escoltat els veïns (ho prova l'haver inclòs en el projecte uns porxos absurds reclamats per uns veïns que fins fa dos dies no sabien que existia el carrer de la Creu –on era l'associació de veïns quan el carrer s'inundava regularment?–) i que, fins i tot, ha fet cas de les exigències de l'oposició reservant, en una jugada mestra final, espai per a habitatge públic (quan ICV sap que l'Ajuntament no hi estava obligat per llei). Iniciativa, en lloc de reconèixer que aquesta vegada hi ha hagut més sensibilitat de l'habitual i apuntar-se el mèrit, ha mantingut el seu discurs destructiu i ara planteja exigències que mai han estat sobre la taula (reduir alçades o unir l'actuació a can Fradera amb la de l'antic edifici dels sindicats). Aquestes prioritats no estaven sobre la taula quan governaven, ni quan van cobrar una generosa suma per ser dels primers a abandonar el carrer de la Creu, molt poc abans que la ciutadania sentís parlar del projecte de modificació del PGM en aquest àmbit.

La trinxera no els donarà vots. La ciutat necessita el seu concurs, actiu i constructiu, per recuperar l'orgull, malmès per anys de batalletes de baix perfil, que són les que han paralitzat Badalona. Ningú demana que l'oposició renunciï al seu paper crític, però se'ls ha de demanar seriositat –com ha de tenir el govern– i esperit per participar en un projecte comú que va més enllà de qui governa. Badalona es mereix avançar, donar una opció de viure millor als seus ciutadans, i per això tothom haurà de fer un esforç per trobar un lloc comú d'entesa; la resta és la mediocritat que tots ja coneixem, la dels interessos gremials i polítics. Ja n'hi ha prou.