divendres, 28 de desembre de 2007
> L'agitada vida de «Pinkie»
Benazir Bhutto havia tornat al Pakistan el 18 d'octubre després d'un pacte amb l'actual president, Pervez Musharraf, mitjançant el qual la justícia va retirar els càrrecs de corrupció que pesaven sobre ella. La filla del president musulmà sunnita Ali Bhutto es va afiliar al Partit Popular del Pakistan, fundat pel seu pare, quan tenia 14 anys. Des de molt jove va sentir la vocació política, i tot i ser una dona i viure en un país musulmà, Bhutto es va preparar per arribar a les més altes instàncies del seu país. Va estudiar ciències polítiques a les universitats de Harvard (EUA) i Oxford (Gran Bretanya). Bhutto va saber conjugar els costums orientals i occidentals, i aquesta barreja de cultures es va manifestar en els seus governs. Atractiva i brillant, Benazir va encapçalar dos governs (1988-1990 i 1993-1996) però no va aconseguir completar cap dels seus mandats, assetjada per acusacions de corrupció, de les quals va escapar optant per l'exili a principis del 1999. Benazir, coneguda per l'apel·latiu familiar de Pinkie , va ser testimoni del derrocament del seu pare pel general Zia, que el va fer empresonar i executar anys després. La mort del seu progenitor li va fer assumir la direcció del PPP, que el seu pare havia fundat el 1967. Va patir llavors llargs períodes de presó o arrest domiciliari, que va aprofitar per escriure la seva biografia, fins que el 1984 es va exiliar a Londres, d'on va tornar dos anys després per rebre una apoteòsica benvinguda en què van participar, pels carrers de Lahore, un milió de persones. Tot i la seva educació occidental, Bhutto va ser fidel als costums del seu país i es va casar en un matrimoni concertat per la seva família. La seva unió amb Asif Zardari el 1987, la va explicar en una entrevista amb les següents paraules: «A vegades la química funciona. A més, en un matrimoni arreglat les expectatives no són gaire altes i això fa que les coses puguin funcionar millor.» La mort del general Zia en un accident d'avió l'agost del 1988 i la celebració d'eleccions la van portar al poder el 2 de desembre d'aquell any, però el 6 d'agost de 1990 el president Ishaq Khan la va destituir acusant-la d'abús de poder, nepotisme i corrupció. Immediatament, va dissoldre l'Assemblea i va convocar nous comicis. Va tornar al poder l'octubre de 1993, però al cap de tres anys va tornar a ser destituïda per corrupció i mala gestió econòmica, i per la mort extrajudicial de detinguts. La «líder dels pobres» pakistanesos, com ella mateixa es definia, va optar per abandonar el Pakistan per un «exili voluntari» que va acabar el 18 de octubre, després de quasi nou anys.
|
