dijous, 27 de desembre de 2007
> Sense perdó
la columna
MANUEL CUYÀS.
Si m'ho preguntessin, diria que el fet més important de Catalunya en aquest any 2007 que s'acaba és la manifestació del dia 1 d'aquest mateix mes. I encara que no m'ho preguntin: el fet més important de l'any ha estat la manifestació que hi va haver a Barcelona l'1 de desembre. Acabo de llegir que uns crítics de cine han votat les millors pel·lícules de la història –els crítics de cine es passen el dia votant les millors pel·lícules de la història– i han decidit que la guanyadora és Sense perdó, de Clint Eastwood. No Avarícia, no Set de mal, no Lladre de bicicletes, que queden molt lluny però que abans eren les que guanyaven totes les votacions. Sense perdó, aquella pel·lícula que, segons els crítics, resumeix el bo i millor de tots els westerns que al món hi ha hagut, des de John Ford fins a Sergio Leone, i que és una pel·lícula res, de fa quatre dies. Els crítics que voten potser l'han triada perquè tothom en aquest món, a l'hora de fer resums i balanços, té tendència a acollir-se a l'última cosa que ha vist, que és la que recorda més. Si jo dic que el fet més important que ha passat a Catalunya aquest any és una manifestació que va tenir lloc aquest mes de desembre no és perquè es tracti d'un fet recent fàcil de recordar sinó perquè aquella manifestació resumeix exactament tot el que ha passat a Catalunya en un any i més: des de la diligència de John Ford a per un grapat de dòlars de Sergio Leone. Qui diu diligència diu trens que semblen diligències i qui diu grapat de dòlars diu balances fiscals. Tota la indignació per tot el que ha passat i ens han fet passar o nosaltres mateixos ens hem buscat, tota la desorientació d'un país en busca de líders, concentrada en una manifestació que era com una olla barrejada, una escudella que tot ho acceptava. Què és Catalunya avui? La manifestació del l'1 de desembre del 2007, comptant-hi els que hi van assistir i els que es van quedar a casa i ara se'n lamenten i acusen els altres de tenir crosta. Un dels fets importants del 2008, ja es pot dir ara, seran les eleccions del març. Perdonarem? No perdonarem?
|
