Amb la presentació del contenciós i una denúncia davant el fiscal en cap de l'Audiència de Barcelona, els veïns pretenen aturar, per la via judicial, unes obres que ja fa setmanes que han començat. De fet, al solar que dóna al passeig de Sant Antoni ja es pot apreciar que tres de les quatre plantes soterrades que ha de tenir l'edifici, estan gairebé acabades. El projecte de la immobiliària Sapic contempla que l'immoble acabi tenint fins a 11 pisos d'altura, fet que provocarà un fort impacte visual sobre l'entorn, en què les construccions són, en general, més baixes. Davant les sospites que aixeca el projecte entre el veïnat, i en referència explícita a la trama de corrupció destapada a Marbella, l'immoble ha estat batejat amb el nom de la torre Malaia.

A banda d'aquest front judicial, els veïns també volen el Síndic de Greuges obri una investigació, per això hi faran arribar el cas. De quina base partiria? L'argument dels demandants és que la tramitació del projecte està envoltada de diversos punts foscos. Una successió enrevessada i tosca de possibles irregularitats, que tenen el seu origen al 1968. Aquell any el Ministeri d'Obres Públiques –ara, Foment– va expropiar diverses finques del que avui dia és el carrer Riego –els números 45, 47, 49 i 51– i Eusebi Planas –26 i 28– per ampliar el parc de vies de l'estació de Sants, que està a tocar de la zona. El Butlletí Oficial de la Província (BOP) va donar fe d'aquestes expropiacions el 5 de desembre del 1968, així com un anunci publicat al Noticiero Universal amb data del 30 de novembre d'aquell mateix any. La denúncia presentada a fiscalia relata que, després, l'Ajuntament va ordir una maniobra «per apropiar-se d'aquests immobles» –els números 45 i 47– a través «d'uns tràmits urbanístics aparentment dotats de tota legalitat», hi diu.

Segons els veïns, l'estratègia que va seguir el consistori per registrar aquestes dues finques –propietat del ministeri– a nom seu, va ser canviar-los-hi la numeració. En diversos documents de l'Ajuntament, i molt especialment en tots els que fan referència al projecte, aquest parell d'habitatges passen a ser el 53 del carrer Riego, un número que, tal com consta en la denúncia, «no ha existit mai». De fet, en aquest punt hi ha una rampa que serveix per comunicar aquesta via amb el passeig de Sant Antoni, separades per un fort desnivell. Per completar l'operació, i per donar continuïtat a la nova numeració del carrer Riego, la finca 43 va passar a ser 43-51. Per tot això, els denunciants conclouen que aquesta assignació numèrica, sobre la qual se sustenta tota la tramitació de l'obra, és falsa. És el primer capítol obscur que denuncien.

Però n'hi ha més. El 18 de setembre del 2002 la immobiliària Sapic va adquirir una finca del carrer Eusebi Planas, així com la polèmica parcel·la de Riego 53. La intenció era fer-hi dos blocs de pisos de quatre pisos d'alçada, el màxim vigent pel planejament d'aleshores. En aquest punt, però sorgeixen noves ombres. L'Ajuntament es va adonar que despendre's del número 53 de Riego li generava un problema de vialitat a la zona, ja que la rampa que hi ha just en aquesta zona és fonamental per connectar la zona amb el passeig de Sant Antoni. La solució ideada, ha estat la que ha destapat la caixa dels trons. El consistori va pactar amb la immobiliària recuperar la rampa i, a canvi, li va augmentar la edificabilitat de l'altra finca -la d'Eusebi Planas- com a fórmula compensatòria. Així, i en data del 18 de març del 2005, es va aprovar una modificació del pla general que permetia que la finca propietat de Sapic tingués,a banda de 4 soterranis, una alçada màxima d'11 plantes.

Pels veïns tota aquesta operació «vulnera l'ordenament jurídic sota una aparença de legalitat». L'ajuntament, a través d'un comunicat, es defensa dient que va concedir la llicència, «perquè el projecte de Sapic s'ajusta a la modificació del PGM.»