«Amb aquesta llei es crearan centres de primera i de segona. No millora la qualitat del sistema educatiu, traspassa les responsabilitat de l'èxit i del fracàs dels alumnes als centres i és un pas cap a la privatització de l'ensenyament.» Són algunes de les apreciacions que feia Josep Maria Cartanyà, president de la junta de personal docent i portaveu del sindicat USTEC-STEs, un dels convocants de la protesta. No volen ni sentir a parlar de la nova llei d'educació catalana tal com es presenta i així ho van voler posar de manifest al conseller d'Educació, que ahir va ser a Tarragona per presentar les bases d'aquesta nova normativa, que, si no hi ha entrebancs, el departament té previst que s'aprovi al Parlament la tardor vinent.

El conseller va explicar a grans trets els eixos principals de la llei que just ara s'està començant a debatre: «No és una llei per canviar-ho tot, però ha de fer possibles molts canvis», va dir davant d'una sala d'actes gairebé plena de la Facultat de Ciències de l'Educació i Pedagogia, al campus de Sescelades. El titular d'Educació va remarcar «l'equitat» i «l'excel·lència» com a fites a aconseguir i va remarcar l'autonomia de centre i el reforç del paper dels directors i dels equips directius com a algunes de les bases sobre les quals es treballa. El conseller considera que el país ha fet un canvi «extraordinari», i per això «s'ha de fer una llei que respongui a les noves necessitats». Va ser clar quan va qualificar de «forat negre» l'escassa capacitat del sistema actual per aconseguir que els alumnes que acaben l'educació obligatòria continuïn estudiant, i va definir com a «inacceptable» el fet que hi hagi poc més d'un 70% dels alumnes que superen l'ESO. En vista d'aquest panorama «l'educació ha de produir la mateixa resposta» ja que el sistema, va dir, ja ha hagut de fer front a nous reptes com ara l'allau de nouvinguts, «per als quals no s'estava prou preparat». Creu que cada centre ha de poder expressar el seu projecte, i tenir prou autonomia per definir el seu currículum, els recursos humans i els econòmics. La participació dels ajuntaments i la capacitat del sistema «de buscar recursos a l'entorn» són d'altres aspectes que va tractar el conseller.

RETIRADA DE LA LLEI
Però darrere d'aquests objectius els sindicats hi veuen un pas cap a la privatització del sistema educatiu, i per això reclamen la retirada de les bases de la nova llei «i que se'n faci una de nova negociant els aspectes que afectin el professorat», segons assenyalava ahir el portaveu d'USTEC.