dimecres, 19 de desembre de 2007
> Nadal i les ONG
la galeria
JOAN DOMÈNECH-MONER.
S'acosta Nadal i la diada ens fa sentir una major inclinació a pensar en els altres i a fer obres bones. Aquesta actitud hauria d'existir, evidentment, al llarg de l'any, però gran cosa és que aflori almenys aquests dies, en què ens tornem una mica petits, i ja se sap que els infants, amb la seva innocència, escolten més la veu del cor. Quan ens fem grans, adquirim més prudència, però també, alhora, més insensibilitat. Recordo que quan tenia uns dotze anys i estudiava a Barcelona, un vespre vaig topar al carrer Casp amb un home que demanava caritat per poder menjar. Amb les advertències que la família m'havia fet quan vaig anar a ciutat, vaig tenir molt clar que no havia de fer-ne cas i seguir avall. Però en el meu interior pensava: «Mira que és ben trist si el que diu és veritat!» Dues illes més avall vaig optar per tornar enrere i donar-li una almoina. Ara, quan veig algun pidolaire –potser perquè n'hi ha massa–, passo de llarg molt sovint. Hem millorat? Tranquil·litzem la consciència dient-nos que l'almoina la malgasten. Diumenge passat vaig assistir a una magnífica vetllada d'una ONG local a favor de la construcció d'un hospital infantil a Velingara (Senegal). Meritòria labor, la que fan aquests col·lectius. Algunes persones hi tenen reticències. Ara es porta recordar l'episodi del Txad. Però dir que no hi col·laborem perquè ha sorgit algun cas dubtós i oblidar la feina efectiva és una altra forma de tranquil·litzar la consciència amb hipocresia.
|
