Wang Jia Zhi, el personatge femení protagonista de Deseo, peligro d'Ang Lee, és una actriu. La informació convé tenir-la present per entendre el desenvolupament d'una trama que explica la més brillant història d'infiltrats que ens ha donat el cinema al llarg d'aquest any. Com la protagonista de El libro negro de Paul Verhoeven –un altre títol memorable–, Wang Jia Zhi decideix ajudar els membres de la resistència contra el tirà anant a parar als braços del seu enemic. La seva missió d'espionatge consisteix a seduir el monstre que tortura els companys de lluita, Mr Yee, i un cop seduït obtenir tota la informació possible. La seva condició d'actriu és una garantia que la seva interpretació podrà cloure's amb èxit. En la primera part de Deseo, peligro hi ha una trobada que fa pensar que la situació funcionarà a la perfecció. La noia sedueix el tirà enmig d'una atmosfera retro asiàtic, que de tant en tant apareix puntuada per alguna referència al cinema occidental, com ara la de la mítica Casablanca. Deseo, peligro comença a esdevenir una pel·lícula excepcional a partir del moment en què el joc entre l'actriu i el torturador esdevé un joc sofisticat en el qual la barrera entre el món de la representació i el món real acaba diluint-se, perquè la sexualitat dilueix fronteres i el desig esdevé, com sempre, l'inici de totes les contradiccions de l'ésser humà.

De fet, tots els secrets de Deseo, peligro es juguen al llit, transformat en un veritable camp de batalla en què les relacions sexuals acaben desplaçant-se cap a un territori fosc, situat en els límits de la passió, que desemboca cap el sadomasoquisme. El llit esdevé com un laboratori dels sentiments més viscerals. La pràctica de la tortura porta l'home a practicar el sexe amb una forta tensió violenta, mentre que per la dona l'acte d'interpretar queda esborrat quan el sexe amb l'home que odia li serveix per adonar-se dels foscos objectes del seu desig. Ang Lee no fa més que recórrer a un model d'història que Alfred Hithcock a Encadenados i Abel Ferrara a New Rose Hotel ja ens havien explicat. La seva força resideix en mostrar allò que generalment no es mostrava, en traspassar la porta de l'habitació i convertir el llit en el veritable escenari de la pel·lícula. Es com si decidís, dins dels límits del classicisme, mostrar allò que les altres pel·lícules deixaven fora de camp. Des d'aquesta perspectiva, Deseo, peligro acaba transformant-se, segons Ang Lee, en una mena d'acte de revisió de la pulcritud que havia envoltat el treball de posada d'escena de Brokeback Mountain, en què la relació d'amor homosexual que esclatava entre els cowboys era bàsicament una qüestió de mirar-se i no tocar-se.