| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


diumenge, 16 de desembre de 2007
>

«Conec molta gent i tothom és respectuós»




«La vida és una mica cara», admet Khadija Agharroud. Va triar viure a la Barceloneta fa sis anys per un motiu de proximitat a la feina que va trobar quan va arribar a Barcelona, i que encara conserva. Els seus fills eren petits aleshores i necessitava viure prop del restaurant on treballa per compaginar més bé la família i la vida laboral. Agharroud és marroquina i expressa un enorme agraïment envers el barri i el veïnat: «Conec molta gent del barri, quan vaig pel carrer no paro de saludar aquí i allà i tothom és molt respectuós.» Ara que ja ha tingut temps de descobrir altres llocs de Barcelona, assegura que prefereix la Barceloneta que cap altre lloc.

L'única pega d'aquest barri per a Agharroud són els preus, que pugen i pugen any rere any. Ella viu de lloguer i ja paga 650 euros per un quart de casa. Sap que un dels motius d'aquesta pujada constant del cost de la vida al barri és la proximitat de la platja i tot el que això genera. Però tot i això, no es queixa perquè ella i la seva família també l'aprofiten: «La platja està molt bé, als meus fills sempre els ha agradat molt anar-hi.» Per això, admet que malgrat els preus, es va adaptant a la situació retallant per aquí i per allà per no haver d'anar-se'n del barri i anar tirant.

Khadija Agharroud va decidir abandonar el seu país fa nou anys arran de la desaparició del seu marit, que treballava com a mariner en un vaixell de pesca andalús. El van perdre en un accident, i no en van trobar el cos. Agharroud va viatjar a Algesires, on el seu cas encara està en la via judicial, primer per saber alguna cosa del seu marit, després per reclamar una indemnització o les ajudes per viudetat. No va aconseguir res de tot això, però sí que va decidir que s'hi quedaria a treballar, perquè «al Marroc les dones no guanyen prou diners en cap feina per poder mantenir una família». El primer lloc de residència a Catalunya va ser l'Hospitalet de Llobregat. Tres anys més tard, va aconseguir feina en un restaurant de la Barceloneta, els propietaris del qual la van ajudar a obtenir els permisos de treball i residència i a portar el seus fills.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un barri molt desitjat

>«La Barceloneta no la canvio per res»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.