El vicepresident, de fet, treballa amb la idea d'una pregunta com la que planteja Escòcia, aprofitant la llei de consultes populars que Governació farà aquesta legislatura: «Autoritza el govern català a començar la negociació amb l'espanyol per pactar la independència de Catalunya?»

El govern català treballa les relacions amb l'escocès des de fa mesos. La secretària d'Exteriors, Roser Clavell, es va reunir a l'agost amb la ministra d'Exteriors escocesa , Linda Fabián. Les relacions bilaterals passen pels intercanvis d'experiències en polítiques sectorials, com les iniciatives socials o mediambientals, en algunes de les quals, com ara les relacions exteriors mateix, Catalunya va a davant, segons consideren en la Vicepresidència. De fet, només fa deu anys que Tony Blair va iniciar un autèntic procés de devolution que va culminar amb l'autonomia que recull l' Scotland Act .

El referèndum escocès no ha aixecat un rebombori excessiu al Regne Unit –hi ha enquestes que diuen que una majoria d'anglesos veurien bé la independència escocesa– i, fins i tot, entre els unionistes escocesos s'expressa la necessitat de donar suport a la convocatòria del referèndum perquè pensen que guanyarà el no, i això donarà estabilitat.

ERC ja manté des de fa temps una estreta relació amb el Partit Nacionalista Escocès (SNP en la seva sigla en anglès), que va guanyar les eleccions fa uns mesos de manera ajustada, amb el qual comparteix grup al Parlament Europeu, l'Aliança Lliure Europea. Carod ja es va reunir fa unes setmanes amb el ministre president de Flandes, Kriss Peeters, i fa mesos que està donant cos doctrinal –prepara un llibre– a una constatació: són les nacions de l'Europa Occidental i dins de la Unió Europea les que treuen ara el cap un cop tancats els processos d'independència dels països de l'Est. Després de la visita a Edimburg, Carod pensa fer una conferència a Barcelona per donar més detalls sobre la seva proposta de referèndum.