Avui llegim als mitjans de comunicació dues notícies referides al tren d'alta velocitat. En la primera es destaca que l'AVE ja arriba a Màlaga, fet d'important transcendència!; així els pobrets madrilenys podran anar-se a banyar a la Costa del Sol. I, en la segona, se'ns informa que s'ha acabat de foradar el túnel que travessa el massís de l'Albera, que de moment no porta enlloc, ja que s'admet que, com a mínim fins al 2010, les connexions de Barcelona amb Perpinyà no estaran acabades. Això sí, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, no ha tingut cap mena de vergonya d'assistir a la solemne inauguració del túnel, malgrat els nombrosos entrebancs i retards amb què topen les obres de l'AVE arreu del territori català.

Aquest túnel, com no podia ser d'una altra manera, és de peatge i, per tant, per cada tren que hi passi l'empresa cobrarà una quota, que ben segur acabarà repercutint en el preu del bitllet, de manera que tots els usuaris del tren pagaran un peatge encobert. A més, el túnel costarà més car, perquè s'haurà de pagar indemnitzacions a l'empresa constructora pel retard de les connexions entre Perpinyà i Barcelona. Com sempre, se'ns han rifat. La gran inversió de l'Estat a Catalunya sembla que l'acabarem pagant tots. Per això hem lluitat tant els catalans per l'eliminació dels peatges discriminatoris de les autopistes? Ara, a més, també haurem de pagar peatge en fer servir el tren; només que se'ns cobrarà dissimuladament amb el preu del bitllet.

Una vegada més, tota la planificació viària es fa des de Madrid, amb un sistema radial antiquat que es va perpetuant, govern rere govern, a través de la xarxa de carreteres, tren convencional i aeroports (i encara bo que a Madrid no tenen mar!). Ja ho vam comprovar d'una manera descarada amb el tram Madrid-Sevilla; més tard, amb el tram Madrid-Lleida, i, ara, amb la connexió Madrid-Màlaga. Evidentment, com no podia ser d'altra manera, també s'ha prioritzat la connexió de Madrid amb Barcelona, que sobretot interessa a alguns empresaris i polítics.

En canvi, la connexió que ens interessa més per vertebrar el nostre país, entre Barcelona i València, no sé si l'arribarem a veure mai! És el mateix que passa amb la xarxa de carreteres: els madrilenys tenen totes les facilitats del món per anar fins a València i Alacant, mentre que els catalans que volem anar a València hem de pagar uns peatges realment abusius. Aquesta és l'Espanya que els governs de Madrid, siguin del signe que siguin, ens van venent, amb el col·laboracionisme dels diferents governs de la Generalitat.

I a més del caos organitzat a Barcelona, que en qualsevol altre país hauria provocat la dimissió no només de la ministra sinó també de molts altres alts responsables, a Girona ens trobem com fa 40 anys: amb una autopista insuficient i obsoleta (amb només dos carrils per banda); amb una carretera Nacional intransitable i amb unes obres de desdoblament que s'eternitzen (segurament deu ser l'única capital de l'Estat a la qual no es pot arribar per autovia), i amb una connexió ferroviària amb poca freqüència de pas i poca capacitat (a partir de les 9.25 del vespre no es pot viatjar en tren de Barcelona a Girona).

Durant els darrers anys, la millora de la connexió per tren de Girona a Barcelona no ha estat mai una prioritat dels polítics i, en canvi, és el que més necessiten la major part dels gironins. Només se'ns parla de l'arribada de l'AVE, que per anar de Girona a Barcelona no suposarà un estalvi de temps prou gran per compensar l'increment de preu dels bitllets dels usuaris diaris del tren. Potser algun il·lús es creu que després de tenir acabat l'AVE el govern es dedicarà a millorar la xarxa de trens regionals i de rodalies. Tot plegat és previsible que s'acabi amb l'eliminació de molts trens regionals i amb l'encariment dels viatges en tren.