La gran demanda social per combatre una de les xacres més importants de les grans ciutats, el soroll, ha fet que les administracions es posin les piles per limitar, cada cop més, les fonts de soroll. Amb aquest fi, la Generalitat en concret, la conselleria de Medi Ambient i Habitatge està a punt de tancar la revisió de la llei de protecció contra la contaminació acústica de l'any 2002 per adaptar-la a la regulació estatal i a la nova normativa d'edificació.
La normativa que s'està revisant de moment no agrada gens als enginyers de telecomunicació. Ahir el Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació i el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació van denunciar que la Generalitat no ha demanat el seu parer per polir la normativa bàsica sobre contaminació acústica, matèria en la qual els enginyers de telecomunicació creuen que són els especialistes que en saben més. «El soroll és un fenomen complex de mesurar sense els coneixements adequats», advertia ahir el degà dels enginyers en telecomunicació, Miquel Ramírez, que ahir va explicar que han demanat una reunió amb la conselleria de Medi Ambient per intentar canviar el redactat de la normativa, ara que encara està en període de consultes. Els col·legiats volen aconseguir que la normativa reculli que els informes que emetin els inspectors de sorolls de l'administració, que ara moltes vegades només són «tècnics amb unes seixanta hores de formació», estiguin avalats per algun enginyer. «El sistema de les empreses col·laboradores de l'administració [les ECA] no és dolent va advertir ahir Ramírez, però és evident que treballen amb criteris mercantils.» El degà dels enginyers va recordar la «funció social» dels col·legiats, que, segons va dir, poden fer una aportació valuosa en aquest àmbit, com a garants del fet que les proves que serveixen de base per a una sanció i, en alguna ocasió, per imputar un delicte contra la salut pública estan ben fetes. Segons Ramírez, la qualificació professional d'aquests inspectors és bàsica. «Bé que quan som en un judici volem que ens assessori un advocat, no?», va qüestionar. Els col·legiats van recordar ahir que a Catalunya, de moment, l'esborrany de la Generalitat acredita a persones amb formació bàsica la capacitació per emetre informes d'avaluació de nivells de so. Això, segons Ramírez, té un sol objectiu: abaratir costos a l'administració. Però també té una conseqüència: «Manca de qualitat en els informes que s'emeten.» Els enginyers confien que la Generalitat s'avingui al final a proposar els col·legis professionals com a garants de les proves de so.