En una conferència que va pronunciar a Madrid, a la seu del govern de la Generalitat, davant del secretari general d'Educació del ministeri, Alejandro Tiana, i de cinc consellers autonòmics, Maragall va advertir als presents que s'hi dirigia des de l'«afecció». Un sentiment que, va afirmar, no implica «docilitat ni subordinació». Fet aquest aclariment, el conseller va exigir més capacitat de decisió per a les autonomies i mecanismes perquè cada una fixi les seves prioritats. Catalunya establirà les seves a través de la futura llei catalana d'educació, un instrument que, segons el conseller, obrirà el camí cap a l'excel·lència educativa. Maragall va anunciar que el govern català elaborarà la norma «sense demanar permís», tenint en compte els límits de competència plantejats per la LOE i l'Estatut, però forçant-los «per desenvolupar al màxim les potencialitats que ens brinda el nou marc normatiu». La proposta és agosarada, atenent als enfrontaments dels últims mesos amb el ministeri.

El conseller va demanar que l'educació es converteixi en una qüestió d'Estat, i va demanar que la propera conferència de presidents es dediqui a aquesta matèria, una petició que de moment ja ha traslladat al president de la Generalitat, José Montilla.

Per il·lustrar les diferències entre cada comunitat, el conseller es va referir al fenomen de la immigració. «Estaré tranquil quan el percentatge d'immigrats en l'educació postobligatòria es correspongui als nivells d'immigració del país», va afirmar Maragall, que va demanar al ministeri que distribueixi els recursos en base al nombre d'immigrants. El conseller va tornar a exigir a l'Estat el traspàs de les beques i va apostar per reforçar l'autonomia dels centres i guanyar-se la complicitat del professorat.