| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dilluns, 10 de desembre de 2007
>

La falta d'infermers, sense resoldre

Com pot ser que persones qualificades amb anys d'experiència siguin tractades com una persona que s'acaba d'incorporar? On miren els nostres responsables? La solució no és importar, sinó tenir un bon planter

tribuna
Segon vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Girona


PERE ROURE MARTÍ..

Ja fa temps que el nostre sistema sanitari té problemes a l'hora de dotar-se de professionals d'infermeria –infermeres, per entendre'ns– d'una manera estable i amb una garantia de qualitat de cures. I també d'altres professionals sanitaris. Però jo em centraré només en els professionals infermers. La nostra societat és canviant, convulsiva i evolucionista, i tot això, amb un ritme vertiginós. La globalització ha arribat també al món sanitari, i per tant als seus professionals. La demanda d'aquest col·lectiu ha anat creixent tant en el vessant públic com en el privat, on s'ha ampliat molt. I aquesta situació, ni a curt ni a mitjà termini, no es preveu que s'inverteixi, tot al contrari. Hem de tenir en compte que l'Estat espanyol no ha complert mai la ràtio infermer/habitant de l'espai Shenguen. Aquest problema, ja fa anys que el tenen els nostres veïns europeus. Ara el tenim nosaltres aquí. Fins fa poc el gran empresari de tots aquests professionals era l'administració, és a dir, els centres sanitaris de règim públic. Això, fins fa poc, perquè ara també hi ha una demanda molt gran en centres de titularitat no pública. La nostra demografia ha canviat, la població s'ha envellit, ha disminuït la mortalitat i la mobilitat, i les malalties cada vegada més esdevenen cròniques, en un estatus de cronicitat. Això comporta una alta dependència d'un sector important de la població. Aquesta tendència no para de créixer, la qual cosa fa que la demanda sanitària i social es dispari.

Una conseqüència immediata és l'augment de la demanda de professionals preparats en la cura i l'atenció de les persones, de l'holisme humà. El món sanitari és un reflex de la societat a la qual pertanyem. Per què molts professionals d'aquí, de Catalunya, marxen a altres països europeus? On, com hem dit abans, són més que ben rebuts. Per què molts centres no es doten d'unes plantilles estables i permanents? Com és possible sotmetre professionals a concursos selectius, quan hi ha una manca franca de professionals infermers? Com pot ser que persones qualificades amb anys d'experiència siguin tractades com una persona que s'acaba d'incorporar? On miren els nostres responsables? O és que ja els va bé, aquesta situació? La solució no és importar, sinó tenir un bon planter. Tot això també té repercussió en aquesta falta de professionals. No parlo de l'horari ni del sou, que això és una altra qüestió. Els professionals infermers no tenen tots les mateixes remuneracions que altres companys de professió. I quan dic els professionals, vull dir tothom. Els estatutaris, els interins, els contractats, etc. Tots treballem igual, però no som ni considerats ni remunerats econòmicament igual. Però l'exigència és paral·lela. Francament, amb aquest sistema, no veig possible que puguem afrontar amb qualitat –és més, amb èxit– el nostre sistema. En un món competitiu i globalitzat. On es valora la qualitat i l'experiència. Eines bàsiques per sobreviure a la competència cada vegada més propera. Cada vegada hi haurà més centres de tota mena, i això també serà bo per als professionals, ja que els bons tindran estabilitat i gaudiran d'un camp de treball més ampli. Les polítiques s'hauran de canviar.

Consolidar les plantilles dels centres, ampliar-ne el nombre de places i eradicar les diferències entre el col·lectiu, entre d'altres. Bé, són els signes del nostre temps. Al Canadà, com en altres països, els centres es preocupen dels seus professionals, ja que són valorats i estimats, a més de considerar-los eixos clau del sistema. Ja ho diu la dita popular: el bon profeta mai és ben rebut a casa seva.




El món sanitari és un reflex de la societat a la qual pertanyem. Per què molts professionals d'aquí, de Catalunya, marxen a altres països europeus?





Els professionals infermers no tenen tots les mateixes remuneracions com en el cas d'altres companys de professió



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.