| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 19 de març de 2024


divendres, 7 de desembre de 2007
>

El canvi climàtic amenaça els aiguamolls de l'Empordà i la primera línia de la costa

L'ecòleg Jaume Terradas dirigeix un projecte per planificar l'estratègia catalana per mitigar els efectes dels canvis

SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
El temps s'ha tornat boig. I els científics treballen com bojos per trobar-hi tractament. Entre el 2008 i el 2010, el doctor Jaume Terradas, catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat Autònoma, dirigirà un projecte per planificar l'estratègia catalana per mitigar els efectes del canvi climàtic a Catalunya. El doctor Terradas alerta que cal estar preparat pel pitjor de tots els escenaris. Pensa que el nivell del mar no pujarà entre un pam i mig metre, com diu l'IPCC, el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic –organisme dependent de l'ONU–, sinó molt més. Això amenaça espais naturals d'interès enorme com els aiguamolls de l'Empordà, el delta de l'Ebre i el del Llobregat, a més de la primera línia de la costa. I moltes espècies animals i vegetals.


+ Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà des de les sitges del mas Matà. Foto: LLUÍS SERRAT

Cal estar molt preparats per fer front als efectes del canvi climàtic. Això ho ha afirmat amb força insistència el director de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal. Aquesta Fundació de Caixa de Catalunya ha decidit celebrar el seu 10è aniversari amb el projecte de l'estratègia catalana sobre els efectes del canvi climàtic. Es tracta d'un projecte molt ambiciós que inaugura la línia del nou pla estratègic d'R+D+I de la fundació per als propers cinc anys. Caixa de Catalunya ha dotat el projecte amb un pressupost de 250.000 euros anuals, per tres anys de recerca i experimentació. Sargatal celebra que es faran moltes proves en espais de Caixa de Catalunya. El director de la Fundació Territori i Paisatge explica que aquest treball busca com poden perviure les espècies actuals; com es poden salvar, si en alçada o cap al nord, les polítiques d'espais protegits per garantir la biodiversitat en les noves condicions meteorològiques.

Jaume Terradas, fundador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), no planteja el seu treball sobre clima passat. L'equip del doctor Terradas basarà les seves prospeccions en el futur, a partir del que està previst que passi i amb els pitjors escenaris de l'Intergovernmental Panel on Climate Change (www.ipcc.ch), guardonat amb el Nobel de la Pau, junt amb Al Gore. Segons els diferents escenaris que projectarà dictaminarà quina coberta vegetal i quins cultius hi pot haver, pensant en l'ús de l'aigua per als sistemes naturals, els conreus i la demanda urbana.

Entre els escenaris de l'IPCC destaca l'augment del nivell de les aigües marines, de pam a mig metre fins a final d'aquest segle XXI. Terradas creu que les previsions de l'ens de l'ONU són prudents i que podria ser força més. Fa notar que no se sap què pot passar a l'Antàrtida, on es trenca el gel; si això allibera aigua, pot haver-hi un nou augment del nivell del mar. A Catalunya, les zones més vulnerables pel canvi climàtic són el delta de l'Ebre, amb invasió d'aigua salada, els deltes del Llobregat i la Tordera, els aiguamolls de l'Empordà i la Zona Franca de Barcelona; a més, afectaria molts claveguerams de zones costaneres, ja que estan pensats perquè baixi per gravetat; això obligaria a fer moltes obres de condicionament. «Ens hem de preparar pel canvi climàtic», insisteix Terradas, que alerta que, malgrat la mitigació de les emissions de CO2 que es facin a Catalunya per aturar l'efecte hivernacle que provoca l'escalfament del planeta, hi haurà problemes, perquè el problema és global. El catedràtic emèrit d'Ecologia reitera la necessitat d'estalviar recursos, especialment aigua i energia: «La millor font energètica és l'estalvi; és la manera més eficaç per reduir les emissions.»



 NOTÍCIES RELACIONADES

>«Al ritme actual ens farien falta 1,3 terres, però només tenim una sola Terra»

>Fauna i vegetació en perill

>Gastem aigua com si en sobrés

>La perdiu blanca, amb risc d'extinció

>Les sèries històriques de dades meteorològiques

>El turisme també se'n ressent

>El canvi climàtic posa en perill els Aiguamolls.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.