| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dijous, 6 de desembre de 2007
>

De l'educació: els problemes (I)

Davant la polèmica sobre el fracàs de l'educació, cal que els que l'exercim fem sentir la nostra veu. Sense autoritat, no pas autoritarisme, i sense necessitat d'esforç, els estudiants perden pressió i motivació, i baixen el nivell

tribuna
Doctor en filologia hispànica


JOSEP MARIA UYÀ..

+ L'autor creu que malgrat l'enorme voluntarisme de molts mestres, ens perdem en un excés d'assignatures i coneixements. Foto: QUIM PUIG

Dins la recent polèmica sobre el fracàs de l'educació, cal que els que l'exercim, ja que ningú ens consulta, tinguem l'oportunitat de fer sentir la nostra veu. L'assumpte no és fàcil ni té una solució clara. Ara bé, el diagnòstic de l'origen i present dels problemes que presenta és relativament clar, des d'aspectes de filosofia general fins a qüestions tècniques molt concretes. Com que no podrem ser exhaustius, mirarem, en l'espai de dos articles, primer parlant dels problemes i després de les solucions possibles, de deixar clars, al meu entendre, els eixos principals.

El primer problema és una qüestió de valors, en moltes direccions, però principalment en dues: al passar d'una societat autoritària a una de democràtica, i aplicar mètodes d'igualitarisme entre alumne i professor, s'ha tocat la base de l'autoritat de la transmissió del coneixement, sense ser capaços de creure i transmetre, realment, els nous valors democràtics, sobretot perquè la pròpia societat no els aplica en l'àmbit econòmic i polític. I els alumnes fan el que veuen a fora i no el que els ensenyen a dins. I en segon lloc, al passar d'una societat humanista, basada en el coneixement de les lletres i les ciències, a una societat tecnològica, basada en la pràctica dels fets immediats, s'ha relaxat de molt la necessitat de coneixement profund de la realitat, pel fet que la tecnologia, si bé ens fa més còmode la vida, també ens la simplifica en l'esforç i la necessitat de superació de la realitat, ja que ens la presenta construïda.

Sense autoritat (no pas autoritarisme) i sense necessitat d'esforç, els estudiants perden pressió i motivació, i baixen el nivell. Un segon eix resulta de la universalització de l'educació, la qual cosa, d'entrada lloable, s'ha aplicat sota barems igualitaristes i economicistes, és a dir, s'ha posat tots els alumnes al mateix sac fins als setze anys sense tenir en compte la necessitat de diversificar des d'abans, pel fet que un ensenyament diversificat resulta molt car. L'aplicació de la famosa LOGSE va tenir dos forats enormes: la falta de dotació econòmica i la supressió d'un ensenyament professional de nivell des dels catorze anys. Actualment, per tenir una FP seriosa, has d'haver passat els divuit anys, i tenir el batxillerat. Això deixa a la intempèrie molts alumnes des dels catorze fins als divuit.

Un tercer eix resulta de comprimir un batxillerat de quatre anys (tres de BUP i el COU) en dos. Resulta evident que el 3r i el 4t d'ESO no faculten l'alumne per assolir el nivell que abans podia assolir. L'actual batxillerat és una pastilla de mal digerir i insuficient, i porta a la universitat alumnes mal preparats, malgrat l'esforç dels professionals.

Un quart eix afecta la primària, que malgrat l'enorme voluntarisme de molts mestres, es perd en un excés d'assignatures i coneixements, i d'aprenentatges suposadament creatius per a l'alumne, sense tenir en compte la consolidació d'allò bàsic: saber llegir i escriure i comprendre textos correctament, i saber matemàtiques correctament, coses sense les quals falla tota la resta.

Un cinquè eix del problema ve de la formació de mestres i professors, pràcticament nul·la a partir de l'adquisició del títol. El control de la inspecció i l'oferta de temps de reciclatge és molt baix, i la reflexió i aprenentatge pedagògic dins els claustres de professors, gairebé inexistent. En el cas dels llicenciats, el títol de l'especialitat els faculta gairebé directament, quan moltes vegades la nostra tasca queda bastant lluny d'allò que la universitat ens va ensenyar. Tot just ara es veu com a necessari la implantació de les pràctiques tutelades seriosament. I en un altre aspecte, els professionals no són mai examinats per les seves capacitats psicològiques i de caràcter, qüestió aquesta difícil, però necessària. Per entrar a fer classes, sigui de substitut i d'interí, només cal el títol preceptiu i apuntar-te a una llista. I l'oposició per una plaça no garanteix pas la formació.

Un sisè eix ve de les contínues reformes que cada govern impulsa, provocant la inseguretat i la dispersió.

Un setè eix ve de l'aplicació de les tècniques psicopedagògiques modernes pensades a la universitat, molt lloables, però que no pot aplicar un professional no format i amb 30 o 35 alumnes per classe.

Un vuitè eix el provoca la dispersió de l'autoritat i transmissió de valors i de conductes de la família; la pròpia desorientació i falta de temps dels pares, que cauen en un proteccionisme fatal dels seus fills, alimenta la insolència i la vagància dels alumnes. I un novè eix recau en els valors que la publicitat, la televisió, internet i els videojocs transmeten sense cap pudor, només per fer diners. No és que aquests siguin tots els problemes, però sí els principals. Això té solució?





L'aplicació de la famosa LOGSE va tenir dos forats enormes: la falta de dotació econòmica i la supressió d'un ensenyament professional de nivell des dels catorze anys



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.