El govern, que no va donar suport a la manifestació perquè, com va reconèixer el conseller d'Interior, Joan Saura, «no tenia una posició unànime», va reconèixer ahir «l'èxit» de la mobilització que, al marge de números, va ser multitudinària. El president de la Generalitat s'hi va referir en la intervenció inicial del consell executiu per fer-ne, com el dia anterior, «una interpretació positiva». No es va parlar, segons va assegurar Saura, ni de la imatge de desunió –hi van assistir ERC i ICV-EUiA– ni de repercussions en el govern. I no hi va haver intervencions posteriors, segons van assegurar fonts coneixedores de la reunió. I després de l'1-D? El govern se sent «reforçat» per «ser encara més exigent en temes de finançament i de compliment de l'Estatut», va dir el conseller d'Interior, encarregat d'explicar els acords de l'executiu. «S'entén que les exigències del govern tenen darrere molta gent», va afegir.

La pròxima oportunitat per demostrar aquesta «força» serà en la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, prevista per finals de desembre tot i que encara no hi ha data. La trobada servirà també per fer balanç del desplegament, que, com en valoracions anteriors, el govern admet que podria anar millor. «A l'administració central hi ha una certa incomprensió del que és l'Estatut», va constatar Saura. El govern estatal no hauria interioritzat que la carta catalana és una llei orgànica de compliment obligatori per a tothom i que, quan es negocia des de Catalunya, «no es tracta d'anar a esgarrapar res, sinó que s'apliqui la llei». Saura va admetre que troben a faltar «més rapidesa i eficàcia» en el compliment de l'Estatut.

En el que pot estar tranquil el PSC, és que fins i tot els seus socis d'ERC accepten el discurs que malgrat tot, sempre és millor José Luis Rodríguez Zapatero que Mariano Rajoy al govern d'Espanya, encara que l'actual president «va enganyar els ciutadans de Catalunya». «No farem una moció de censura a Rodríguez Zapatero per fer president Rajoy. Entre Rajoy i Zapatero ens quedem amb Zapatero», va dir ahir Xavier Vendrell. Sobre la manifestació, Vendrell va dir que la va convocar «el sobiranisme social» i va negar que la Plataforma pel Dret de Decidir sigui «un satèl·lit d'ERC». «Només ens hem posat a la seva disposició, però són ells els que marquen les pautes», va assegurar. A més, en la línia expressada el dia abans per Joan Ridao, va dir: «La plataforma ha de liderar el procés a l'autodeterminació i els quatre partits hem de defensar de manera unitària les seves reclamacions.» I hi va afegir que «el president Montilla no hi era, però també els defensa».

El PSC va dirigir el seu objectiu un dia més cap a CiU i concretament cap a Josep Antoni Duran i Lleida, que ahir va admetre que CiU també forma «part del mal», perquè en 23 anys no ho va fer tot bé. Això va servir al diputat del PSC Daniel Fernández per concloure que CiU «va manifestar-se contra els problemes generats pel govern de CiU». I es va preguntar si CDC comparteix l'autocrítica de Duran i per tant, l'ha de «polir», com va dir Oriol Pujol. La resposta és que sí, perquè la va fer el mateix Artur Mas diumenge en una entrevista en aquest diari.