El document de bases fa servir una paraula que els últims mesos han reclamat molts experts, però que és bastant tabú en el món educatiu. La paraula no és cap altra que «autoritat». Segons les bases de la nova llei, i en un moment en què es planteja la necessitat de prendre mesures contra la violència a les escoles i l'assetjament escolar, el Departament d'Educació assenyala que les escoles tindran autonomia per «definir les normes de convivència i aplicar-les d'acord amb els criteris pedagògics que el regeixin». «En tot cas –afegeix el text– caldrà orientar aquesta aplicació amb criteris de respecte a l'autoritat docent, de mediació i de resolució pacífica de conflictes.» Sobre les relacions entre els centres i les famílies, la llei estableix l'obligatorietat de disposar d'una carta de convivència en què constaran els «compromisos» dels pares però també de l'escola, i «si s'escau de l'alumne».
JUDICI PER UNA AGRESSIÓ
Tot i que de manera puntual, de tant en tant es coneixen episodis greus de violència entre pares i mestres, com per exemple l'agressió a docents que va haver-hi ara fa un any a l'escola Eduard Marquina de Barcelona. El cas, el primer que s'ha tramitat per la via penal i que podria acabar amb penes de presó per a uns pares, es jutjarà el dia 7 de febrer.La decisió de donar més poder a les direccions i de professionalitzar-les també afectarà de retruc la convivència als centres. L'associació de directors AXIA sempre havia defensat poder prendre decisions amb més rapidesa per resoldre immediatament els casos de violència escolar, i no estar condicionats per un sistema excessivament garantista que triga 5 o 6 mesos a aprovar les sancions.
PÀGINA WEB
D'altra banda, el Departament d'Educació ha anunciat la posada en marxa d'una web dedicada a la llei catalana d'educació, a la qual es pot accedir a través de l'adreça www.gencat.net/educacio/, i d'una adreça de correu electrònic –llei.educacio@gencat.net– amb la finalitat de recollir propostes per a l'elaboració de la llei. L'objectiu de la web, que inclou el document de bases que ara és objecte de debat, és «contrastar amb la comunitat educativa especialment, i amb la societat catalana en general, els objectius i mesures previstos en les bases de la llei catalana».El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va apostar divendres, durant una conferència que va fer al Palau de Congressos de Girona, perquè la futura llei d'educació de Catalunya obtingui el «màxim consens» social i de la comunitat educativa, amb l'objectiu que sigui una normativa de «llarg recorregut» que duri 25 anys. Maragall va explicar les bases de la futura llei d'educació catalana, i per deixar clar que la normativa es farà «dialogant amb tothom». «No només estem oberts al diàleg –va afegir–, sinó que esperem les vostres propostes, per obtenir una llei que estigui a l'altura del que Catalunya necessita». El titular d'Educació va garantir que la voluntat per fer una «llei de país» no quedarà «només en retòrica», i va explicitar la determinació per parlar amb tots els sectors, i també va citar els sindicats, que aquesta setmana ja han mostrat recels vers les directrius de la futura llei. Durant la xerrada, també es va posar en relleu el nou rol que hauran d'assumir els ajuntaments participants, fent-se coresponsables en les polítiques educatives.
)
