El mateix document assenyala que «si s'escau» els alumnes també podran firmar el text i els centres tindran autonomia per definir les seves normes de convivència. El document de bases fa servir una paraula que els últims mesos han reclamat molts experts, però que és bastant tabú en el món educatiu. La paraula no és cap altra que «autoritat».
Segons les bases de la nova llei, i en un moment en què es planteja la necessitat de prendre mesures contra la violència a les escoles i l'assetjament escolar, el Departament d'Educació assenyala que les escoles tindran autonomia per «definir les normes de convivència i aplicar-les d'acord amb els criteris pedagògics que el regeixin». «En tot cas –afegeix el text– caldrà orientar aquesta aplicació amb criteris de respecte a l'autoritat docent, de mediació i de resolució pacífica de conflictes.» Sobre les relacions entre els centres i les famílies, la llei estableix l'obligatorietat de disposar d'una carta de convivència en què constaran els «compromisos» dels pares però també de l'escola, i «si s'escau de l'alumne».
JUDICI PER UNA AGRESSIÓ
Tot i que de manera puntual, de tant en tant es coneixen episodis greus de violència entre pares i mestres, com per exemple l'agressió a docents que va haver-hi ara fa un any a l'escola Eduard Marquina de Barcelona. El cas, el primer que s'ha tramitat per la via penal i que podria acabar amb penes de presó per a uns pares, es jutjarà el dia 7 de febrer.La decisió de donar més poder a les direccions i de professionalitzar-les també afectarà de retruc la convivència als centres. L'associació de directors AXIA sempre havia defensat poder prendre decisions amb més rapidesa per resoldre immediatament els casos de violència escolar, i no estar condicionats per un sistema excessivament garantista que triga cinc o sis mesos a aprovar les sancions.
)
