divendres, 30 de novembre de 2007
> Falla la commutativa
la galeria
DAVID PUJOL I FABRELLES.
Encara que us sobti, no hi ha la mateixa distància entre Barcelona i Girona que entre Girona i Barcelona. Ho sé per pur positivisme empíric, ja que dia a dia els fets s'encarreguen de demostrar-ho. Vegem-ho. Un de Girona ha d'anar a fer alguna gestió a Barcelona. Si hi va en tren, que és el més habitual en les persones sensates, mira els horaris, calcula l'hora que arribarà a Passeig de Gràcia i hi afegeix un quart d'hora de més per anar tranquil i poder fer el cafè. Després mira el mapa, si no sap on va, i calcula quant de temps trigarà a peu, en taxi o en metro. Hi afegeix un altre quart d'hora més, «pel que pugui ser». Si les coses van bé, arriba amb temps i pot fer el cafè previst; si no van tan bé –la Renfe, ja se sap…–, s'estalvia el cafè, però arriba a la cita a l'hora acordada. Ara vegem què passa quan és un de Barcelona que ha de venir a Girona. Si agafa el tren, mai calcula què haurà de fer quan en baixi. De fet, es pensa que tothom té el despatx a la mateixa estació. Després, ai las, quan comprova que això no és així, es desespera («No comptava que havia de caminar vint minuts fins al teu despatx, bla, bla, bla…»). Quan ve en cotxe, que sol ser el més habitual («Com que no sabia si havia de caminar molt, bla, bla, bla…»), aleshores aquest li proporciona l'excusa ideal («M'ha estat tan difícil trobar aparcament, bla, bla, bla…»). En resum: mitja hora de retard. El que deia: entre Girona i Barcelona falla la propietat commutativa. Empirisme pur.
|
