L'octubre de 1921, per iniciativa de l'escriptora anglesa C. A. Dawson Scott, es reunia per primera vegada, a Anglaterra, el PEN Club anglès. Després del sacseig que suposà per a Europa la Primera Guerra Mundial, l'escriptora volia que la comunitat literària internacional no restés impassible davant la possibilitat que en el futur, un desastre semblant, pogués tornar a produir-se. Agafant les inicials de les paraules en anglès de poetes, assagistes i novel·listes (Poets, Essays, Novelists) Dawson crea aquests PEN Club amb la voluntat que esdevingui lloc de debat entre escriptors. Constituït el PEN Internacional, el febrer del 1922, es convida totes les literatures del món a formar el seu centre PEN. La catalana s'hi adhereix immediatament. Josep M. López-Picó, Joan Crexells, Josep Millàs-Raurell, Josep M. Batista i Roca, i el poeta anglès John Langdon-Davies, en un sopar a l'hotel Ritz de Barcelona, decideixen constituir el PEN Català. Pompeu Fabra en serà el primer president. A partir de la seva fundació, el PEN Internacional, serà un observatori independent que no dubtarà a fer crítica de qualsevol restricció de llibertat. El 1933, per exemple, no dubta a condemnar el nazisme quan a la resta del món hi havia encara posicions ambigües. D'aquell sopar al Ritz n'han passat 85 anys.

El PEN Català (www.pencatala.cat) avui té tres comitès d'activitat incessant. El Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics, que vetlla, estudia i difon les traduccions fetes en català i dels autors catalans traduïts en altres llengües; el Comitè d'Escriptores, que té com a funció l'organització i estudi d'actes al voltant de la literatura feta per dones, i el Comitè d'Escriptors Empresonats, que s'encarrega de la denúncia i el seguiment dels casos d'escriptors que per motius polítics han estat empresonats. En el món actual, on la postmodernitat ha instituït el relativisme cultural com a moneda de canvi, l'existència d'institucions com ara el PEN Català serveixen per posar en el mapa del món la voluntat d'una llengua i una cultura dinàmica, emprenedora i compromesa, que vol i sap projectar-se internacionalment d'acord amb els principis del PEN Internacional. Més que mai adquireix plena vigència allò que es descriu en la Carta Fundacional d'aquest organisme quan s'afirma que aquest «…creu en l'avenç necessari del món cap a un nou ordre econòmic més just on es fa imprescindible la llibertat per exercir la crítica dels governs, les administracions i les institucions». Fa uns dies, Barcelona va acollir, per festejar aquests 85 anys d'existència, la veu de Sharmush Parsipur, John Ralston Saul, Moses Isegawa, Salem Zenia, Easterine Kire Iralu, Faraj Bayrakdar, Nada Yousif i Nadine Gordimer, i es va sumar així als gairebé cinc-cents escriptors associats al PEN Català que, dia a dia, proclamen des de les Illes, des del País Valencià, des la Catalunya Nord i des del Principat que també es pot lluitar amb una ploma entre les mans tot constatant que els Països Catalans són terra d'acollida, de denúncia i de resistència combatent amb la tinta com a única munició, contra tots els abusos del poder i contra qualsevol censura.

Avui, com fa 85 anys, tenim molt clar que el nostre lloc és el món; la nostra lluita, la llibertat, i el nostre futur, la memòria viva, encesa; tant la que hem heretat, com la que llegarem perquè almenys el PEN Català pugui celebrar vuitanta-cinc anys més de compromís internacional amb la nostra llengua, la nostra literatura i la nostra cultura.