Malauradament, moltes vegades, aquest reajustament dels horaris per fer front a la demanda s'ha de cobrir allargant les jornades laborals, que arriben a superar les 40 hores setmanals que fixa l'estatut dels treballadors, i amb el sacrifici dels dies de descans que també reconeix l'esmentada llei. La conciliació entre la vida laboral i la familiar se'n ressent. El just seria que aquest sacrifici l'assumissin els treballadors voluntàriament i que, en tot cas, es veiés reflectit en les nòmines. La realitat és una altra: moltes vegades les modificacions horàries ens vénen imposades i els salaris, en gran part del sector, estan per sota dels mil euros.

La cosa no acaba aquí; ja que, segons dades de CCOO, el 90% de treballadors de grans superfícies treballen sis dies a la setmana durant tot l'any, quan la majoria de persones ocupades al nostre país en treballen cinc.

Amb aquest panorama, arribarà el desembre i tornarem a sentir la patronal queixar-se que no troba personal. Com volen trobar-ne, amb aquestes condicions?

Entenem que aquest tipus d'establiments han d'obrir en dissabte; tanmateix, s'ha de compatibilitzar aquesta necessitat comercial amb la preservació del dret de descans dels treballadors. Ens cal una organització del treball més eficient que, segurament, inclou contractar més personal.