El Museu d'Història dels Jueus va néixer fa quinze anys al carrer de la Força, artèria principal del Call. Avui, el museu que dirigeix Assumpció Hosta inaugura les seves noves sales (19.30 h), dedicades a la cultura jueva i a les relacions de tot tipus que van mantenir les comunitats jueva i cristiana a la Girona i a la Catalunya medievals. Aquestes noves sales completen el projecte del Museu d'Història dels Jueus, que s'ha desenvolupat en tres fases consecutives: el juliol del 2000, s'hi van inaugurar les sales on s'exposen les làpides funeràries procedents del cementiri jueu de Girona, a Montjuïc; en una segona fase, l'octubre del 2003, es van obrir els espais dedicats als calls i als seus edificis més característics, les celebracions, les litúrgies, les festivitats i altres aspectes relacionats amb el ritual jueu.

Segons va remarcar ahir l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, les sales que ara s'inauguren no contenen objectes tan valuosos com ara les làpides funeràries, «però acaben de mostrar molt bé la documentació que defineix la història d'uns ciutadans i ciutadanes que van viure aquí i que van fer aportacions molt importants a la cultura, la ciència i l'economia de Girona i de Catalunya durant la seva llarga estada». Entre aquests antics conciutadans, destaca la figura de Mossé ben Nahman, també conegut com Nahmànides i Bonastruc ça Porta, considerat el més il·lustre jueu gironí i admirat a la seva època per persones de totes les cultures i creences arreu del món conegut. Una de les noves sales està dedicada monogràficament a ell i mostra una reproducció del seu segell, l'original del qual és a Israel.

A continuació, n'hi ha una sobre les activitats i troballes científiques dels jueus gironins, en àmbits com ara l'astronomia, l'astrologia, la cartografia i la medicina. Presidint la sala, hi ha les reproduccions a gran escala de l'Atles de Cresques (Mallorca, 1373) i de les Taules astronòmiques (1361) de David Bonjorn de Barri, prestigiós jueu astrònom d'origen gironí. També hi ha documentació sobre la important activitat econòmica que els jueus i jueves gironins van desenvolupar com a prestadors i comerciants.

Les últimes sales recuperen el discurs cronològic de la història de les comunitats jueves a Girona i a la Catalunya medieval, amb una especial incidència en les seves difícils relacions amb la comunitat cristiana, fins arribar a les persecucions i a l'expulsió dels jueus de gairebé tot Europa. Com a simbòlic punt final, hi ha una reproducció facsímil de la carta del rei Ferran el Catòlic que, el 1492, ordenava que fessin fora els jueus de Girona, com de totes les ciutats i viles dels seus regnes. Un últim espai està dedicat a l'exili forçat de totes aquelles persones que no van voler abandonar la fe dels seus avantpassats.