L'Estatut estableix que abans del 9 d'agost de l'any vinent els executius català i espanyol han de concretar el nou sistema de finançament dins la comissió d'Afers Econòmics i Fiscals. Puigcercós, però, va apel·lar a un «acord parlamentari ampli i consistent» que reculli la posició de Catalunya i s'estengui a la societat civil. El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va apuntar que si l'oferiment d'ERC es manté hi haurà entesa, però va posar en dubte que el PSC comparteixi la iniciativa del conseller republicà. No obstant això, en la sessió de control, el president de la Generalitat, José Montilla, va contestar al líder de CiU, Artur Mas, que espera que «puguem anar junts, tots, en el finançament», i fonts del Departament d'Economia van assenyalar que, tot i que el sistema es negocia a la comissió, és positiu disposar del màxim consens des de Catalunya.

A l'hora de fixar la seva posició, Puigcercós va recordar que ERC ho té molt clar: l'Estatut no «millora» els models aplicats fins ara i aquesta va ser una raó de pes que la va fer virar cap al no. El secretari general dels republicans va insistir que aposten per «un model de finançament basat en el concert econòmic cooperatiu» que resolgui el dèficit. Per entendre com n'és de necessari, Puigcercós va exigir «transparència» a l'Estat. Va demanar de nou la publicació de les balances fiscals i, després d'estimar que aquest any el dèficit superarà els 3.200 euros per habitant, va reivindicar «l'equiparació dels nivells d'inversió a l'esforç fiscal». Esquerra, de fet, prepara un informe a través de la Fundació Josep Irla sobre les balances que farà públic aviat. Puigcercós el difondrà en diversos actes pel país amb l'objectiu de traslladar a la societat la necessitat de reformar el finançament i l'esgrimirà com a argument per a les seves reivindicacions, també dins del govern.

En la mateixa línia, el conseller de Governació va advertir que Madrid té «l'última paraula» a l'hora d'aplicar la disposició addicional tercera de l'Estatut, seguint el mètode de càlcul de les inversions en infraestructures que van acordar el conseller Antoni Castells i el ministre Pedro Solbes. Per això va demanar-ne el «compliment íntegre».