El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va ser el primer que es va crear en la demarcació de les comarques gironines. Aquest any el parc compleix 25 anys d'existència. El parc de la Garrotxa, que és l'exponent de paisatge volcànic més important de la península Ibèrica, amb uns 40 cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques, ocupa 11.500 hectàrees que afecten 11 municipis. La seva orografia i clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic.

Un any després es va crear el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, que ocupa 4.731 hectàrees de 9 municipis. El parc, fruit d'una campanya ciutadana iniciada el 1976, és actualment la segona zona humida de Catalunya, que inclou estanys, closes i prats inundables a la confluència dels rius Muga i Fluvià, a l'Alt Empordà. Constitueix un hàbitat privilegiat per a la fauna, especialment els ocells aquàtics.

I l'any 1998 es va crear el tercer parc natural gironí, el de Cap de Creus, que ocupa 13.886 hectàrees, de les quals 3.673 són dins el mar. Cap de Creus, que afecta límits de vuit municipis de l'Alt Empordà, és el primer parc maritimoterrestre de Catalunya. La península del Cap de Creus constitueix l'últim contrafort dels Pirineus i l'extrem oriental de la península Ibèrica.