L'escola d'un poble acostuma a marcar la vida del municipi. En el cas del col·legi de Pau es pot dir que el centre educatiu ha estat testimoni de la història, i a través dels anys de funcionament es poden veure els diversos episodis històrics del poble, de Catalunya i de l'Estat.

La voluntat de l'exalcalde de Pau Salvador Comas de recuperar la història de l'escola ha estat clau per implicar les famílies perquè hi aportessin material històric. Una recerca en arxius familiars de la gent del municipi i a l'Arxiu Històric Comarcal de Figueres ha permès certificar que l'escola funcionava fa més de 200 anys. L'existència del centre educatiu es remunta com a mínim al final de l'any 1796, quan se sap que hi va haver els primers mestres. En concret aquell any es casa Josep Vernet, originari de Tarragona, i la professió del qual era la de mestre de minyons.

Antoni Martí de Castelló d'Empúries és el següent a arribar a l'escola i la seva feina rep el nom de mestre de criatures. El 1868 el mot per denominar la persona encarregada del centre passa a ser mestre, que en aquell moment és Joaquim Jaume Sucarrats.

La recerca entre papers ha estat molt útil per saber més coses de les visites dels inspectors i els informes que feien.

La importància del sector agrícola a Pau es nota a l'escola. Amb poca assistència durant els mesos de setembre, per culpa de la verema, també queda reflectida la preocupació dels inspectors, que es queixaven de la baixa assistència a l'escola. Una preocupació que fins als anys seixanta es reitera en els informes, com a conseqüència de la feina al camp que hi havia i en què els fills també hi ajudaven.

Al principi del segle XX, els alumnes van a estudi i les nenes, a costura. És precisament el 1910 quan la mort de la mestra provoca un fet curiós: una de les nenes grans assumeix el paper de mestra per evitar que la resta d'alumnes perdin el ritme d'aprenentatge. El que sí que va provocar el tancament de l'escola és la virulenta grip del 1919, que per precaució va obligar a clausurar durant tres mesos el centre.

En aquests més de 200 anys d'història documentada de l'escola, un dels comentaris que més es repeteix és sobre el mal estat de l'edifici escolar. En l'època republicana es comença a parlar de construir unes noves instal·lacions adients per a les necessitats. No en va des del final del segle XVIII fins a l'actualitat l'escola ha passat per cinc ubicacions diferents. L'edifici actual es va inaugurar l'any 1960. Un parell d'anys abans s'havia pres la decisió de fer el centre nou. Era mala època per al municipi, perquè la gelada del 1956 havia matat les oliveres i moltes família havien perdut un dels puntals de l'economia familiar.

Al cap de pocs anys, la nova escola es va fer petita a causa de l'arribada de la immigració d'arreu de l'Estat, sobretot d'Andalusia. Això explica que en el curs 1963/1964 l'escola arribés al seu màxim històric d'alumnes, perquè va sobrepassar la vuitantena d'estudiants. L'exalcalde Salvador Comas, que va acabar l'escola poc abans de la Guerra Civil, certifica que l'escola «permet veure la història del poble» i reivindica la importància per a un poble de tenir un centre educatiu.

L'aparició de les escoles privades en municipis propers va provocar un descens d'alumnes; el punt més baix és a mitjan anys vuitanta –12 alumnes–. Els anys noranta s'inverteix la situació i es crea la segona aula. Aquest augment s'ha mantingut i ara hi ha 47 alumnes.