L'associació Una Sola Terra, junt amb altres entitats ecologistes i ambientalistes, com ara la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya (Depana), SOS Empordanet, Gent del Ter, l'Ecofòrum de la Garrotxa i el Dia de la Terra, i els partits Alternativa Verda i la CUP, estem en contra de la idea defensada pel nou Ajuntament d'esquerres de Sant Feliu de Guíxols de construir un aparcament subterrani al passeig del Mar i al passeig de Guíxols.

Aquesta intenció, especialment impulsada per Tots per Sant Feliu (partit creat per destacats comerciants del centre de la vila), ha estat assumida pel PSC, ERC i ICV com un dels principals objectius d'aquesta legislatura. Així es varen manifestar durant la darrera campanya electoral que els ha portat a governar mitjançant un quadripartit.

L'alcalde socialista, Pere Albó, fent-se seus els criteris de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu i d'un sector de comerciants, ha dit que aquest aparcament respectaria l'entorn natural i recuperaria el passeig, que quedaria alliberat visualment de cotxes. És tanta la fe que les esquerres tenen amb la idea (compartida per CiU i pel constructor Pedro Luque, regidor d'Amics) que han donat la gestió dels futurs aparcaments al regidor d'ICV Jesús Fernández. La quadratura del cercle. Qui impedirà, atès que no hi ha oposició política, que s'acabi fent aquesta obra? «Nosaltres lamentem que algú centri el debat en aquest aparcament», ha declarat l'alcalde. Aquest «algú» som associacions acreditades des de fa molts anys i totes juntes aglutinem milers d'adherents i votants.

Que a Sant Feliu de Guíxols la mobilitat és caòtica és del tot sabut. I és una deficiència que ja ve de l'anterior etapa socialista. Que manquen aparcaments. Certament, però cal resoldre aquest dèficit fomentant el transport públic, sobretot connectant els barris i el nucli antic amb Vilartagues, i fent illes per a vianants. Les zones de Calassanç, de l'Eixample i del Monestir tenen espais suficients per planificar aparcaments subterranis.

Però, de la mateixa manera que cal trobar una solució concertada per a una mobilitat més racional, és també urgent la protecció paisatgística del front litoral i del nostre representatiu passeig («Si a Sant Feliu li trèieu o li esgarràveu el passeig de Mar, li quedaria ben poqueta cosa», deia Gaziel). El passeig del Mar i el de Guíxols, que s'han de considerar conjuntament, es troben actualment mutilats pels aparcaments que no deixen veure el mar; per fires, envelats, mostres de cotxes, motos i tota mena d'activitats, les que menys de tipus cultural i artístic. Un altre indret anàrquic és l'entrada al Club Nàutic. És un campi qui pugui. No parlem ja de la jardineria, pobríssima i mal conservada. El disseny urbà és també lamentable, començant per les casetes de gelats i llaminadures, més pròpies de l'arquitectura popular siberiana.

Manca un pla director de tot el front litoral. Amb això hi estem d'acord. Començant per ressituar els aparcaments a un altre indret, que igualment pot ser a cinc minuts del centre comercial. Per cert, l'aparcament subterrani de la plaça de l'ajuntament està mig buit tot l'any. La degradació de la platja de Sant Feliu, que tothom ha pogut comprovar aquest estiu i que s'agreujarà amb els anys per l'impacte de la dàrsena esportiva, es deu a la nova centralitat que s'està imposant en el front litoral, on s'està concentrant la indústria nàutica, l'oci, equipaments diversos i fires. O entenem aquest front, del qual el passeig és la part més característica, com un tot a protegir (negociant amb Ports de la Generalitat) o la seva degradació serà irreversible.

A un arquitecte gironí li vaig sentir a dir una vegada que als pobles i ciutats costaners el més eficient és deixar l'urbanisme endreçat, no tocar el que es va fer bé a principis de segle i modernitzar el que és raonable modernitzar. «Millor que els arquitectes i urbanistes siguin conservadors. Quan volen fer-se el modern ho esguerren tot.» I així ho estem veient. Mirin si no el disseny aberrant del nou Club Nàutic, fins i tot mal orientat. Contemplin la nova dàrsena esportiva i les passarel·les que havien d'haver-se construït en sentit contrari al moll del dic de recer, deixant la magnífica badia lliure d'embarcacions.

Sense garanties

Però, a més de l'impacte ambiental i econòmic de l'obra, nosaltres ens hi oposem per filosofia. Treballar per fer la mobilitat sostenible comporta treure els cotxes particulars del centre i de les platges, cercant altres indrets per a aparcaments que facilitin la fluïdesa del trànsit, com han fet altres ciutats costaneres de països europeus més conscients que el nostre. I han estat els comerciants, precisament els comerciants, els que han liderat aquesta visió. I el seu negoci ha millorat.

Què motiva, doncs, el quadripartit guixolenc a insistir sobre aquesta idea reaccionària? La pressió de Tots per Sant Feliu? L'interès legítim dels comerciants que volen un aparcament al costat de les seves botigues? Un govern d'esquerres local no hauria d'anar contra la visió de l'urbanisme sostenible que proposa el govern a la Generalitat. Mirem el cas de Lloret, on són precisament tots els partits d'esquerres els que es manifesten contraris a un aparcament subterrani al passeig Jacint Verdaguer. I què en pensen els guixolencs i guixolenques? Sempre queda la possibilitat d'un referèndum local per saber-ho, previ un ampli debat democràtic. Nosaltres no descartem demanar aquesta consulta si les coses van pitjor.

Esperem que el seny acabi aturant el projecte d'aparcament subterrani al passeig del Mar. Pels ecologistes el progrés no és projectar les ciutats al servei de la indústria de l'automòbil, sinó de la cultura, l'ecologia i la qualitat de vida.