| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


divendres, 23 de novembre de 2007
>

Una de cada tres persones que viuen a comarques gironines no hi ha nascut

És la quarta zona de l'Estat amb un índex més alt de persones procedents d'altres regions o països

DANI VILÀ. Girona
Un de cada tres ciutadans residents a les comarques gironines ha nascut en una altra demarcació de l'Estat o en un país estranger. És un percentatge molt elevat que col·loca la demarcació en la quarta posició de la Península pel que fa a l'índex de persones originàries d'altres zones. Per sobre de Girona només se situa Tarragona, amb un 38% d'habitants nascuts fora de la demarcació; Àlaba, amb un 40,72%, i Guadalajara, en primera posició, amb un 43,16%. Així ho constaten les dades del 2007 d'un estudi de la Fundació BBVA que repassa els canvis que ha suposat el segle XX en l'àmbit demogràfic, educatiu i ocupacional.


+ Gent passejant per Girona, en una imatge d'arxiu. Foto: M.LL.

Les comarques gironines són un pol d'atracció. Així ho corroboren les dades de l'informe de la Fundació BBVA, en què es confirma que un 35,41% de les persones que viuen a les comarques gironines van néixer en qualsevol altra demarcació de l'Estat o hi han arribat sent originaris d'altres països estrangers.

En la comparativa entre demarcacions catalanes, només Tarragona té en l'actualitat més residents nouvinguts espanyols o estrangers que la demarcació de Girona. Per la seva banda, les comarques barcelonines es queden cinc punts per sota de les comarques gironines, amb un 30,05% d'habitants procedents de fora de la demarcació, mentre que a Lleida el percentatge de residents vinguts des d'altres demarcacions o països queda en el 25%.

Un dels fets destacables que s'extreu de l'estudi és que Girona té més residents nascuts en altres demarcacions o països tercers que Madrid, malgrat l'atracció que pot suposar la capital espanyola. L'estudi, que duu per títol Actividad y territorio. Un siglo de cambios, permet comprovar que les comarques gironines han estat atractives històricament. Així, el 1950 la demarcació ja tenia prop d'un 25% de la població nascuda fora de la geografia gironina.

La mobilitat interna dins de la demarcació també és molt alta, ja que l'estudi recull que només un terç dels gironins continuen vivint al municipi de naixement. Una dada que s'explica pel dinamisme econòmic de les contrades gironines que afavoreix canvis constants de municipis, així com la tipologia de la demarcació, amb molts municipis mitjans i amb pocs quilòmetres de distància, que afavoreixen trasllats de domicili. El 2005, només Guadalajara i Madrid tenen índexs més baixos de persones nascudes al mateix municipi de residència.


L'informe de la Fundació BBVA revela que la Jonquera encapçala els municipis de l'Estat en què el pes del sector serveis té més importància entre les ocupacions dels seus habitants. La seva situació fronterera explica aquesta dada, però si es mira històricament altres municipis gironins han encapçalat aquest rànquing en altres èpoques. L'any 1981, Portbou liderava aquesta classificació, ja que un 92,5% de persones estava ocupada en el sector serveis, i la Jonquera era la quarta de l'Estat i Lloret de Mar tenia la posició 11. El 1991, Lloret havia ascendit al sisè lloc, amb un 80% de població al sector serveis, i Tossa, en el quinzè lloc.
Una visió al passat permet veure com Sant Feliu de Guíxols es va caracteritzar per tenir poc jovent a mitjan segle XX. El 1960, aquest municipi era el segon de l'Estat amb menys joves més petits de 15 anys, només per darrere de Llucmajor, a les illes Balears. En aquesta mateixa estadística, Olot es trobava en cinquena posició i Figueres en la tretzena. Malgrat això, les estadístiques dels anys 80 i 90 i principi del segle XXI desapareixen dels primers llocs dels municipis gironins. El 2001, la demarcació tenia una taxa de població menor de 15 anys lleugerament per sota de la mitjana espanyola.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Les dones, al capdavant

>Un de cada tres gironins no ha nascut a la demarcació

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.