El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no inclou la paraula feminicidi. Malgrat aquesta absència lingüística, el fet és que el feminicidi és una pràctica habitual a molts països de l'Amèrica Central i Mèxic. Aquest atemptat contra els drets i la vida femenina implica un genocidi contra dones i es produeix en estats en els quals no es donen garanties ni es creen condicions de seguretat per les dones. En realitat és indiferent que aquests crims siguin realitzats per coneguts o desconeguts de les víctimes, per violadors o assassins individuals o grupals, ocasionals o professionals.

Políticament parlant, l'efecte realment perniciós és que són assassinats impunes perquè el sistema considera en aquests països les dones éssers prescindibles i maltractables. Per aquest motiu, el feminicidi és un crim d'estat i impedeix assolir un estat realment democràtic. En aquest sentit, les dades de l'informe anual d'Amnistia Internacional del 2007 són prou esfereïdores i ens alerten que la situació de violència contra les dones és especialment greu a cinc països: Colòmbia, el Salvador, Mèxic, Hondures i Guatemala. Només a aquest darrer país l'any 2006 –segons fonts oficials– es van produir 600 morts violentes de dones.

Coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, que commemorem el 25 de novembre, resulta més oportú que mai informar sobre la situació de les dones d'altres parts del món que pateixen aquesta veritable xacra i dels diferents passos iniciats des d'institucions com ara les europees per posar els feminicidis a l'agenda política una vegada per totes. Cal saber, per exemple, que fa unes setmanes el Parlament Europeu va aprovar per una àmplia majoria un informe sobre feminicidis elaborat per l'eurodiputat Raül Romeva.

L'informe s'adreça tant als governs de la regió afectada com a les institucions europees, que mantenen acords amb l'Amèrica Central i Mèxic basats en la clàusula de drets humans. Concretament, proposa elaborar un pla d'acció, programes per sensibilitzar i formar jutges i agents policials, la reestructuració de sistemes judicials deficients, així com garanties per a una protecció eficaç i assessoria legal gratuïta a les víctimes. Atès que un alt percentatge de feminicidis es produeix en zones on operen les empreses multinacionals, l'informe de Romeva demana també una major coordinació de les activitats, que hauria d'assumir la UE, incloent-hi instàncies competents de l'OCDE i de l'OIT (Organització Internacional del Treball). Tant de bo l'informe sigui un full de ruta útil i eficaç per modificar la realitat. Perquè la situació de les dones només pot millorar a escala global si a tot arreu les dones deixem de ser persones amb menys drets que els homes. Deixem de ser víctimes per passar a ser persones amb igualtat de drets.