La Guia Roja Michelin 2008 d'hotels i restaurants d'Espanya i Portugal és al carrer des d'avui. La novetat de l'edició per a l'any vinent és l'estrella amb què ha reconegut el restaurant que regenta Pere Massana al carrer Bonastruc ça Porta, de Girona, des del setembre del 1986.

El Massana és aquell restaurant cèntric, a prop del viaducte de Renfe, de l'última seu del Banc d'Espanya i de la Devesa, que dóna la benvinguda amb una copa de cava i un plat amb una patata al caliu, una llesca de coca xucada amb tomata i oli extraverge i una cullerada d'un allioli elegant, distingit i tan senyorial que et permet tornar a la feina havent ben dinat. El cava, la patata, la coca i l'allioli són senyals d'identitat inalterables des del primer dia. Són el fil conductor d'aquest restaurant de base clàssica, posada al dia tecnològicament i amb l'obsessió d'oferir producte de primera qualitat i de temporada. «Quan parlo de producte de qualitat, vull dir que faig una aposta per les millors matèries primeres, siguin d'on siguin. És a dir, si no és bo, no compro a les comarques gironines. M'agradaria poder-me proveir sempre aquí, ja que estem en un territori de primera categoria per fer el millor rebost: tenim caça, pesca, bolets, agricultura i ramaderia excel·lents.»

La gràcia d'aquest reconeixement de la Michelin és el fet que Pere Massana no fa cuina experimental. Però no se'n desentén. El secret del seu gran restaurant és precisament la utilització de les innovacions que ofereix la tecnologia punta, fruit de la recerca dels germans Roca o de Ferran Adrià. «No estic a l'última de l'avantguarda gastronòmica, però no vol dir que no la conegui o que no la vulgui fer. Per a mi, la cuina clàssica, ben feta, amb un bon producte i amb bones coccions, aplicant les tècniques més avançades també té un lloc. No renuncio a la cuina d'avantguarda: en sóc client, n'aprenc molt i tinc molt bons amics que s'hi dediquen», confessava ahir Massana.

Canviarà alguna cosa Pere Massana del seu restaurant? «Què voleu que canviï? M'han concedit l'estrella pel que faig, no pas pel que faré!»

El vam anar a veure ahir a migdia i el vam trobar feliç i atabalat i amb una infusió d'herbes remeieres als dits. «M'ha fet il·lusió i vergonya...» Vergonya? Per què? No ho entenc d'una persona que viu de cara al públic. «Em truca molta gent per felicitar-me... I a casa estem més acostumats a felicitar que a rebre felicitacions; em sento més còmode repartint felicitacions.» En l'entrevista no em va dir allò retòric que el mèrit de l'estrella és de l'equip, però us explicaré un episodi. Un noi del servei, només d'arribar, s'adreça a Pere Massana per felicitar-lo per l'estrella. «No em felicitis a mi, que això també és mèrit teu.»

El Massana s'ha convertit en el segon restaurant de Girona que té estrella i en el dotzè de les comarques gironines. Tots plegats sumen quinze estrelles. Tres són d'El Bulli, de Roses. Dues pertanyen a El Celler de Can Roca, de Girona. I una, a cada un de la llista següent: El Mas Pau, d'Avinyonet de Puigventós; La Llar, de Castelló d'Empúries; Les Cols, d'Olot; el Miramar, de Llançà; la Cuina de Can Pipes, de Mont-ras; La Cuina de Can Simon, de Tossa de Mar; El Rebost d'en Pere, de Banyoles, Ca l'Enric i l'Hostal de Sant Salvador, de la Vall de Bianya, i el Massana.

La incorporació del Massana a la prestigiosa Guia Michelin es produeix en un any amb pocs premis per a la cuina catalana. Nova estrella per a Comerç 24, de Barcelona, i Els Casals, de Sagàs, Berguedà, i la segona per a l'Àbac, de Barcelona. El Lluçanès, traslladat de Prats de Lluçanès fins a Barcelona, guanya l'estrella del restaurant matriu. I han desaparegut l'estrella del Jean Luc Figueras, que ha tancat, i la del Carballeira, de Lleida.