El ple del Congrés dels Diputats va tornar a rebatre ahir, amb els vots del PSOE i totes les minories, la proposta del PP de castigar penalment les autoritats que convoquin processos electorals o consultes populars sense tenir legalment competències per fer-ho. El PP va presentar aquesta iniciativa fa un mes quan el lehendakari, Juan José Ibarretxe, va anunciar la seva intenció de convocar un referèndum al País Basc el 25 d'octubre del 2008, i el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, augurés una altra consulta a Catalunya pel 2014.

Amb aquesta iniciativa el PP pretenia impulsar el mateix canvi legal que va posar en marxa l'expresident José María Aznar l'any 2003 i que un any més tard va ser derogat pel Congrés amb els únics vots en contra del PP. Aquella reforma penal preveia penes de presó i inhabilitació de tres a cinc anys per a les autoritats que convoquessin aquest tipus de consultes.

El secretari de Llibertats Públiques del PP, Ignacio Astarloa, que va ser l'encarregat de defensar la iniciativa, va exigir al govern que deixi de «calmar ingènuament els nacionalistes» i que es prenguin mesures per garantir que les violacions constitucionals que suposen les convocatòries d'aquests referèndums «deixin de sortir gratis». Segons el dirigent popular, la derogació de les reformes impulsades per Aznar ha significat «la indefensió de l'Estat davant els desafiaments d'Ibarretxe i Carod-Rovira».

LA CONSULTA DE L'ESTATUT
El portaveu del PSOE a la Comissió Constitucional, Ramón Jáuregui, va demanar al PP quina relació hi ha entre el Codi Penal i una proposta política «per estranya, inconvenient o equivocada que sembli». Jáuregui no es va estar de recordar que la proposta de referèndum per a tot l'Estat sobre la reforma de l'Estatut català que va impulsar el Partit Popular «també seria il·legal». «S'hauria de tancar els seus militants a la presó, doncs?», es va preguntar el portaveu.