L'estudiant que el va interpel·lar sobre el famós 3% va recordar que Maragall va retirar aquella afirmació perquè s'estava enmig del procés d'elaboració de l'Estatut, en benefici del consens amb CiU per al nou text. «Però no va dir que fos falsa, ho he d'oblidar?», li va demanar. Montilla es va mostrar partidari només de «denunciar aquelles coses de les quals es tenen proves» i va admetre que, en aquell cas, Maragall «no va dir que tingués proves». El president de la Generalitat va recordar que, arran d'aquell cas, es va impulsar la creació de l'oficina antifrau, en tràmit parlamentari, un nou ens que vetllarà per les bones pràctiques a l'administració pública.

No va ser l'únic dels moments complicats que va viure Montilla, en un programa en què va haver de sentir retrets personals dels presents com ara que alguns dels seus fills van a l'escola privada o que la seva dona, Anna Hernández, ocupa diferents càrrecs a l'Ajuntament de Sant Just Desvern i a la Diputació de Barcelona. Va deixar clar que com a President ha de defensar l'ensenyament públic –va donar xifres de mestres i inversió com a mostra del «gran esforç» del govern en aquest sentit–, però va dir que l'elecció del centre per als seus fills és «una opció personal». També va puntualitzar que la seva esposa cobra un únic sou per a les múltiples responsabilitats.

El català i el tracte de favor que rep en les comunicacions oficials, segons una ciutadana, també van rebre resposta. Montilla va negar-ho. «El català és la llengua pròpia de Catalunya», va recordar apostant perquè estigui «en pla d'igualtat amb el castellà». Dos jubilats, per la seva part, li van reclamar que les pensions pugin. L'Olga li va demanar que es deixin estar de «picabaralles» entre partits i, el seu company de demanda, que va rebel·lar que cobra 350 euros mensuals, li va recordar el lema electoral: «Fets, no paraules.» Montilla va reconèixer que és «una situació d'injustícia» però va recordar l'aprovació de la llei de prestacions, que preveu una compensació per a les pensions més baixes. «Hi ha molta feina a fer», reconeixia el President assegurant que «és una prioritat» per al govern català. En el terreny més ideològic i paradoxalment quan el principal partit de l'oposició l'acusa dia i nit de «subordinació», el President va haver de sentir que el PSC parla massa «de l'Estatut i de catalanisme». Montilla va respondre a l'interpel·lant que, amb el PSOE, comparteixen la defensa de determinats valors, com la lluita per la igualtat i contra la injustícia, però que els socialistes catalans creuen que la gestió de proximitat beneficia Catalunya no el va satisfer. «No m'ha convençut», deixava clar l'Antonio.