dimarts, 20 de novembre de 2007
> La diagnosi del pla director del sistema de Girona alerta que cada poble ha crescut massa per lliure
Sosté que s'hi ha creat malbaratament de recursos i problemes funcionals
DAVID BRUGUÉ.
Girona
Una de les peces clau per determinar quin ha de ser el futur de l'àrea urbana i dels municipis més pròxims és el pla director del sistema urbà de Girona. En la seva diagnosi posa de relleu un fet determinant: cada poble ha anat per lliure a l'hora de planificar els seu creixement i les seves necessitats, i això ha creat un problema funcional i un malbaratament de recursos. Falta de coherència en infraestructures o un excés de polígons que volen ser industrials i acaben sent comercials en són exemples.
+ Perspectiva de part de Girona vista des del municipi veí de Salt. Foto: MANEL LLADÓ
|
El pla director de l'àrea urbana ha de ser una mena de guia del que ha de ser aquesta zona, de gran potencial econòmic i empresarial. Posa de relleu que no ha existit cap figura supramunicipal de planejament i que això ha provocat una fragmentació en la qual tots els pobles han tirat segons els ha convingut més. Això és conseqüència, per exemple, de l'època franquista en què mentre a Girona es practicava el desenvolupisme, molts pobles pròxims ni tan sols tenien cap figura de planejament urbanístic. La falta d'un fet metropolità ha acabat generant un malbaratament de recursos i la falta de coherència en les infraestructures que s'han plantejat. En aquest sentit, la zona sud és la que en surt més malparada. El pla director posa de relleu que el que fa 25 anys era una ciutat molt delimitada –enganxada urbanísticament amb Salt i Sarrià– s'està convertint ara en continu quasi urbanitzat alternat amb camps i boscos i amb una proliferació d'infraestructures «de pas difícil» i que sovint van per darrere les necessitats. El pla el que haurà de fer ara és concretar les accions que han d'encarar els municipis i com s'afronta el creixement urbanístic i de serveis.
|
)
